30 d’ag. 2012

Ferrades de Vallcebre

Les úniques vies ferrades que tenim a la comarca del Berguedà, són les de Vallcebre. Un projecte que va començar amb la ferrada de les Roques de l'Empalomar, va continuar allargant-la, i ara n'han obert una altra, la ferrada del cingle de cal Curt, força més difícil i exigent.

Aprofitant que el turmell esquinçat ja se m'està posant a lloc, aquest dilluns vam pujar amb el Toni a fer les tres d'una tirada. A l'esquema de sota, la nova ferrada del cingle de cal Curt aniria per les roques de la dreta de la Canaleta.
L'aproximació a la primera ferrada és curta, només cal pujar un collet i baixar uns metres per l'altre costat, fins trobar l'inici a la dreta. Més detalls a la web dels aperturistes.

Això de les vies ferrades és una bona opció per poder gaudir una mica del vertigen i la verticalitat als no escaladors, pels escaladors, en canvi, sol ser una bona distracció i una oportunitat d'exercitar els braços. I sempre de conèixer alguna nova raconada!

La via, en general, és prou senzilla perquè tothom la pugui fer sense problemes. Hi ha trams molt verticals, però està prou equipada per no patir. De fet, els únics passos compromesos, són alguns on els graons no acaben d'estar situats on ens agradaria.
Des del cim, baixant uns pocs metres, comença l'ampliació, que consisteix sobretot en anar baixant i flanquejant, passar un pont tibetà i pujar a l'agulla de dalt.

Llavors retornem al collet i a la canal de baixada i, uns metres més avall d'on hem començat l'anterior ferrada, marxem a l'esquerra fins al peu de la paret i inici de la ferrada del cingle de cal Curt.

Com que la paret és curta, la via va pujant i baixant amb llargs flanquejos molt distrets.
Després comença una sèrie de murs desplomats, on caldrà tibar de valent de braços, i que ens acaben deixant dalt de la carena.
I al final, un tram molt bonic de carena ens retorna al collet i al camí de retorn, tot voltant una altra agulla on s'hi han equipat tot de vies d'esportiva, que algun dia haurem de pujar a provar!!

El conjunt de les tres ferrades ens ha comportat una mica menys de 2 hores de cotxe a cotxe, i ens hi hem divertit força! Però ja sabeu que to plegat és molt relatiu...... El millor de tot, és que el turmell sembla que ja està bastant arreglat!

3 comentaris:

Pere de can Peret ha dit...

Tinc pendent de fer aquesta ferrada del cingle de cal curt, ja que fa respecte. El que si varem quedar ben satisfets a part de la ferrada de les Roques de l’Empalomar, va ser amb el dinar a cal Borni!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Quan vaig pintar un capvespre de boira des de sota el cingles de Vallcebre, que és la imatge que encapçala ara el meu bloc, encara no hi havia cap ferrada, que jo sàpiga.
Aleshores potser n'hagués fet alguna i, sense dubte, l'experiència m'hagués fet pintar diferent.
Ja és casualitat que jo hagués posat la foto i que tu ens parlessis del mateix lloc.

Gatsaule ha dit...

Pere, no hi ha res com un bon dinar per acabar de tenir una bona sensació de la jornada. Ara tindràs un bon motiu per tornar-hi, ferrada nova i repetir dinar!!

Xiruquero, m'he tornat a mirar la teva imatge, i ara veig que si, que poden ser els mateixos cingles.... Una casualitat molt gran, perquè feia molt temps que no hi anava per allà!