31 de jul. 2007

Gran Zebrú

El passat 18 de juliol, aprofitant que estava per la zona, vaig fer una escapada en solitari fins el cim del Gran Zebrú (3.857 m), el segon cim més alt del massís de l'Ortles i un dels més atractius.

Aquest cim es va fer famós a la literatura alpina pel relat del gran Kurt Diemberger, que va fer la primera ascensió a la cara nord (foto de dalt), travessant la cornisa superior a base de foradar-hi una mena de túnel a cops de piolet. Aquesta cornisa gegantina, coneguda amb el nom de "merenga", actualment ja no s'arriba a formar.

L'itinerari d'ascensió té dues parts ben diferenciades, una més planera que puja fins el refugi Pizzini-Fratola i que continua fins el peu de la piràmide final (1.100 m de desnivell), i la superació d'aquesta piràmide (600 metres més).

Tot i inicialment semblava més tumbat, el pèndent comença fort fins a l'espatlla (foto de sobre) i, després, en comptes d'aplanar-se encara s'adreça més (a sota, espatlla i canal final que condueix a l'aresta). Una dificultat afegida a la poca consistència de la neu per les altes temperatures que vaig patir.

L'arribada al cim és força espectacular, seguint una aèria aresta de neu que voreja la paret nord (a sobre), fins que en el punt més alt apareix el cim de l'Ortles (a sota) , que amb els seus 3.906 m és el cim culminant del massís.

A la foto superior s'aprecia molt bé la ruta de la piràmide final, que segueix la línia nevada de la dreta.

Una sortida per recordar en un dels dies amb més bon temps de totes les vacances !

4 comentaris:

Quimi ha dit...

Fuaa!!,jo de gran vull ser com tu...o almeing fer lo que tu fas.
Quina sortida mes guapa!
enhorabona!

Pekas ha dit...

Una ascensió molt maca...si senyor... :-))))

La última foto... brutal..!!!!!

Gatsaule ha dit...

Vaig sortir de bon matí des de Bormio, i quan començava a caminar cap al refugi encara era negra nit. De fet, no vaig començar a trobar gent fins a les rampes finals. Tot sol, al mig d'aquell desert nevat, la sensació era especial.

La darrera foto ho vol explicar una mica.

PGB ha dit...

Veient les fotos un es queda bocabadat i amb unes ganes inmenses d'escapar-se cap alla i omplir-se d'aquestes sensacions que transmets.

Guapa sortida!