La GAM del Bisbe

De la via GAM al Bisbe, una de les més emblemàtiques de Montserrat, poca cosa puc dir que no sàpiga la majoria d'escaladors, uns perquè l'han pujat i els altres perquè ho han sentit (itinerari a dalt). Es una via magnífica i una mica mítica, almenys entre els que tenim un nivell tirant a justet.

Ahir a la tarda ens hi vam anar a ficar amb el company Joan, un escalador optimista de mena que estava convençut que la podriem treure en 3 o 4 hores (el podem veure en acció a la dreta, atacant la fissura del tercer llarg, i a sota a la quarta tirada).

Però la via és prou complexe com per no poder fer-la corrent, almenys per a mi, i a les 9 i 10 ens en despedíem rapelant des de la R 4, en dos rappels vertiginosos de 60 m.

Vaig trobar que el primer llarg és lletjot per la roca trencadissa, i que el segon té massa terra i pols a les preses, producte de la xemeneia que hi ha a sobre de tot.

Els altres dos, en canvi, són espectaculars i aeris.

La via es troba equipada amb material "històric" i té parabolts a les reunions, però vam haver de posar més d'un friend a les tirades 2 i 3.

De la graduació prefereixo no comentar-ne res perquè em costa entendre els graus de Montserrat i, a més, em sentia cansat de l'escalada recent a la Dent d'Orlú amb els peus força adolorits. A més, és una ressenya que surt a qualsevol recull de Montserrat o de Catalunya.

Mentre pujava pensava en els primers ascensionistes, 13 escaladors d'èlit del GAM, que la van obrir l'any 1959, fa tot just 47 anys, i en els mitjans de què disposàven. Des d'aquí, el meu particular homenatge.

I ja que vam plegar tan tard, us deixo una imatge de la posta de sol sobre la cadireta d'Agulles.