Potser semblarà estrany, però no havia sentit a parlar mai de la Castellassa de Sant Llorenç del Munt fins un dia que l'Albert Masó em va explicar que el seu germà preparava un llibre monogràfic sobre aquesta agulla. Ho vaig trobar sorprenent i la Castellassa va passar a formar part de la llista de llocs pendents on anar a escalar.Després de la presentació del llibre, un altre apassionat de Sant Llorenç, en Mohawk, em va proposar d'anar-hi a fer la via Jacint Aguilar, de manera que juntament amb en Jortx ens hi vam acostar aquest dijous a la tarda.
A dalt de tot he dibuixat una ressenya aproximada de la via, amb la variant Toni Sors, que és per on vam sortir.Després d'una tram curt i fàcil per pujar a una feixa, arriba un llarg que es fa pràcticament tot en A0 fins una altra feixa on hi ha reunió. Sembla que aquest llarg es pot forçar gairebé tot en lliure, però després de tastar la qualitat de la roca reconec que m'agradaria de veure-ho per creure-ho !
El tercer llarg és curtet (a sobre, el Jortx) i es fa bé en lliure. Però és molt recomanable portar l'alien vermell per protegir el passet més delicat a la sortida de la reunió.En aquesta reunió trobem el llibre-registre ficat en una antiga capsa de Rosslïs rovellada que penja d'uns burils en un estat similar (a sota).
El darrer llarg és el més interessant. Comença amb una fissura desplomada protegida amb dos tacs de fusta de l'època (a sobre, en Mohawk començant-la i, a sota, jo mateix en la sortida en lliure), que es pot reforçar molt bé amb els aliens vermell i groc.
Un sostre curt, intens i ben protegit et deixa al cim (a sota), format per una superfície tabular totalment plana. Els darrers dos metres de la via si que tenen la roca bona, de fet aquí la roca és tan bona que ni tots els esforços del Jortx (a sobre, sortint del sostre) van aconseguir trencar-la !
Un cim curiós, la Castellassa (a sota), curiós i carregat d'història. Però a mi encara em continua sorprenent que, amb la qualitat de la seva roca, encara s'aguanti dret !
10 comentaris:
Carai, si que em sembla estrany, que hagis anat a escalar a St. Llorenç, suposo que hi ha llocs on la "roca" està millor, suposo. Áquestes agulles estèticament són molt boniques.
Una abraçada.
Bandarres! anar a St Llors i no avisar-me... :(
Mola escalar en el fang eh? :P
Es que Sant Llorenç no em desagrada, tot el massís és ben bonic, llàstima de la qualitat de la roca !
PGB, a veure quin dia m'hi portes ! Però res de totxos, eh ?
Ok, en tinc bastantes de classiques pendents! I no et dic les classiques oblidades de tot el parc que em molaria repetir...
Sense anar mes lluny, a la Castellassa no hi he escalat mai!
Per no repetir agulla, tambe podriem anar al cingle dels Cavalls, a la Cova del Drac, a fer alguna via al Cavall Bernat i al Cap de Mort... :)
Busquem un dia ;)
Com tens les tardes, encara plegues tan tard ? Seria ideal a partir de les 4 !!
Hola,
celebro que hàgiu fet la Jacint a la Castellassa, una clàssica poc coneguda que segurament es farà més després que l'Òscar i jo l'arrangéssim. Sóc més montserratí, però us asseguro que amb una mica d'assiduïtat i interès per Sant Llorenç la mala premsa sobre la qualitat de la roca canvia totalment. Si algun dia volguéssiu escalar en terra premsada o fang us en podria fer una modesta selecció.
Animeu-vos, que la muntanya de la Mola enamora!
Per cert, fa 3o4 anys vaig arranjar totes les vies (una quinzena) del Cavall Bernat de Sant Llorenç i n'hi ha de molt guapes.
Ricard Darder
Doncs has fet molt bona feina, Ricard. Felicitats !
El Cavall el tinc pendent i espero no trigar massa en anar-hi, me'n recordaré de tu quan hi sigui !
Joan, segueixo plegant a les 6 i segueixo programant l'inacabable projecte de multimèdia... Però una excepció per dur-te per Sant Llorenç es pot fer ;)
A partir de Juliol tinc totes les tardes a partir de les 6 lliures. Priiiiingo!
Para las colillas imagino que es la lata No?
Salu2
PGB, realment a partir de les 6 és una mica tard....
Vlady, casi lo parece, pero dentro hay una libreta de piadas !
Publica un comentari a l'entrada