13 de maig 2008

Serra de Carreu, via el cap i el passerell amb els ous al clatell

Aquest dilluns, tot i els males previsions, vam quedar igualment amb el Pep per mirar de fer-ne alguna per la zona de l'Alt Urgell. A les 7 del matí ja estàvem a Coll de Nargó amb la idea inicial de ficar-nos a la Cinglera dels Espluvins, però el panorama ja no es veia clar i vam canviar ràpidament d'objectiu. El pla B en aquest cas es deia Serra de Carreu.

Feia temps que ens l'havíem mirat, aquesta via (a sobre us deixo una ressenya aproximada). És l'opció més assequible d'escalar per Carreu i els aperturistes (Albert Llobet i Ignasi Riera) ja ens havien deixat molt bon record amb l'homòloga de la Serra de Sant Joan.

No ens vam equivocar, una via còmode i prou interessant, amb les dificultats concentrades en punts concrets, ben assegurada amb parabolts i on no es passa gaire por. Una via completament "escalade plaisir".


Una aproximació curta et deixa a la vora esquerra dels "ous", sota una canaleta amb la roca molt pulida per l'aigua, compte ! (a sobre, el Pep començant). L'itinerari no te pèrdua, seguint els parabolts s'arriba a la primera reunió (2 bolts) i una travessia ascendent amb molts forats et deixa al pas de 6a (???), més senzill que alguns V+ de més amunt.

A la segona reunió cal moure's i caminar 35 metres fins l'esperó del davant (reunió a l'arbre). Aquí la roca empitjora una mica i jo vaig caure de primer quan se'm va trencar una presa al V+, després és vertical però la cosa millora (a sota).

Un llarg força estètic de IV (a sobre) et porta al llarg més interessant de la via, el cinquè. O almenys el més sostingut i amb roca molt bona altra cop (a sota).

Al sisè llarg cal anar en compte, la lògica t'envia a l'esquerra i cal anar a la dreta, en una mena de xemeneia d'entrada incòmode, i amb una sortida estranya. Els dos següents, molt curts, els vam empalmar. Cal caminar, fer un desplom atlètic però amb bona presa, altre cop caminar, un altre tram atlètic i una placa fina d'adherència que ja et deixa a la reunió (a sobre).

Aquí el temps encara es comportava, però l'aire fred i els núvols que s'anaven acumulant cap al Montsec (a sota) ens feien apretar el ritme. Per sort el darrer llarg és ràpid, ràpid i bonic. Afortunadament en aquest cas s'arriba a la carena amb una bona sensació i sense tarteres intermèdies !

Dalt de tot, fem un mossec i gaudim del joc de les boires que s'acumulen al vessant sud de la serra.

Per baixar, tan sols ens cal seguir la carena cap a l'est uns 10 minuts, fins una fita molt grossa en un collet. Dos rappels de 35 i 40 m, una tartera, i ben aviat arribem al cotxe.

Just quan comencen a caure gotes que, a Coll de Nargó, ja és pluja compacte.

6 comentaris:

Llorenç ha dit...

Veig que finalment has aprofitat els dies!!!
felicitats....
veig que l'escalada la vau disfrutar fins lúltim moment!

que tal la roca? bona?!?!

Xavi ha dit...

Hola Joan!
Una bona via, assequible, que permet conèixer aquest bon racó de món sense massa patiments. Nosaltres la baixada la vem fer a peu per una canal més a la dreta (passant per sota la roca de la Grallera).
A les fotos sembla més "tieso" del que és la via, tot i que hi ha alguna tram dret en algun punt.
A mi em va agradar més que la de la serra de Sant Joan (molta repisa i més herbosa). I la roca aquí és prou bona.
Us va anar de poc, jo vaig sortir per la tarda amb bici i vaig acabar moll com un gat.
Salut!!!

Mingo ha dit...

Felicitats Joan a tu i al Pep, a veure quin dia fem la cordada geològica

PGB ha dit...

Carai, a mi el saque aquest que vas tenir si que m'hagues deixat amb els ous al clatell... :P

Sembla una bona via per coneixer la zona no? Va, us ho poso facil... me l'apuntare a la meva llista de projectes! xD

lux ha dit...

Bones!

ja li havia fet un cop d'ull a aquesta via pero la recordava com més dura i veig que fa bona pinta...mmm...
la recupero a la llista...
Encara que aquests V+ em sonen a Ve o més..
Ja veig que el pinyu no ha estat res..

Felicitats per l'escalada!!

Gatsaule ha dit...

Llorenç, la roca és bona tret d'algun petit tram. Potser el pitjor són els llargs 3 i 4, la resta està molt bé.

Xavi, la via és irregular però te algun llarg vertical, com ara el cinquè. En comparació amb la de la Serra de Sant Joan, les trobo similars.

Mingo, a partir de mitjans de juny, ja podem començar a buscar un dia !

PGB, aquesta teva llista ja és famosa a nivell internacional ! I el saque va ser molt tonto, em vaig quedar amb la presa als dits i...., cap avall !

Lux, apunta-la que la disfrutaràs, una via de no patir gens ni mica. Els passos durs són dels que t'agraden, una tibadeta de braços de bona presa i ja ets dalt ! I la caiguda no va ser res, gràcies !