Serra de Carreu, via el cap i el passerell amb els ous al clatell

Aquest dilluns, tot i els males previsions, vam quedar igualment amb el Pep per mirar de fer-ne alguna per la zona de l'Alt Urgell. A les 7 del matí ja estàvem a Coll de Nargó amb la idea inicial de ficar-nos a la Cinglera dels Espluvins, però el panorama ja no es veia clar i vam canviar ràpidament d'objectiu. El pla B en aquest cas es deia Serra de Carreu.

Feia temps que ens l'havíem mirat, aquesta via (a sobre us deixo una ressenya aproximada). És l'opció més assequible d'escalar per Carreu i els aperturistes (Albert Llobet i Ignasi Riera) ja ens havien deixat molt bon record amb l'homòloga de la Serra de Sant Joan.

No ens vam equivocar, una via còmode i prou interessant, amb les dificultats concentrades en punts concrets, ben assegurada amb parabolts i on no es passa gaire por. Una via completament "escalade plaisir".

Una aproximació curta et deixa a la vora esquerra dels "ous", sota una canaleta amb la roca molt pulida per l'aigua, compte ! (a sobre, el Pep començant). L'itinerari no te pèrdua, seguint els parabolts s'arriba a la primera reunió (2 bolts) i una travessia ascendent amb molts forats et deixa al pas de 6a (???), més senzill que alguns V+ de més amunt.

A la segona reunió cal moure's i caminar 35 metres fins l'esperó del davant (reunió a l'arbre). Aquí la roca empitjora una mica i jo vaig caure de primer quan se'm va trencar una presa al V+, després és vertical però la cosa millora (a sota).

Un llarg força estètic de IV (a sobre) et porta al llarg més interessant de la via, el cinquè. O almenys el més sostingut i amb roca molt bona altra cop (a sota).

Al sisè llarg cal anar en compte, la lògica t'envia a l'esquerra i cal anar a la dreta, en una mena de xemeneia d'entrada incòmode, i amb una sortida estranya. Els dos següents, molt curts, els vam empalmar. Cal caminar, fer un desplom atlètic però amb bona presa, altre cop caminar, un altre tram atlètic i una placa fina d'adherència que ja et deixa a la reunió (a sobre).

Aquí el temps encara es comportava, però l'aire fred i els núvols que s'anaven acumulant cap al Montsec (a sota) ens feien apretar el ritme. Per sort el darrer llarg és ràpid, ràpid i bonic. Afortunadament en aquest cas s'arriba a la carena amb una bona sensació i sense tarteres intermèdies !

Dalt de tot, fem un mossec i gaudim del joc de les boires que s'acumulen al vessant sud de la serra.

Per baixar, tan sols ens cal seguir la carena cap a l'est uns 10 minuts, fins una fita molt grossa en un collet. Dos rappels de 35 i 40 m, una tartera, i ben aviat arribem al cotxe.

Just quan comencen a caure gotes que, a Coll de Nargó, ja és pluja compacte.