Roca Narieda, via Xelo-Bam

Avui a Berga hi plou, hi plou molt tot i ser Patum. I és que la meteorologia ja no respecta res !

Però ahir feia bo, i s'havia d'aprofitar. Les coses s'han de fer quan es poden fer, que després venen els plors.... Així que aprofitant que estava per l'Alt Urgell vaig quedar amb el Pep a la tarda per fer-ne alguna.

I si provessim la.... Doncs si ! La Xelo-Bam no és precisament una via de tarda, però sense provar-ho és difícil de saber-ho del cert. Així que ens hi vam posar.

La via està reequipada i molt ben descrita als blogs del Xavi, d'on he agafat la ressenya de dalt (espero que no s'enfadi) i dels Kutrescaladors. Nosaltres no vam tenir cap problema ni per trobar la via, ni per baixar bé encara que fos quasi negra nit.

En general la roca és molt bona, tal i com podem veure a les fotos dels llargs primer (a sobre, inici de la via) i segon (a sota).

El que destaca més de la via, és la irregularitat de les tirades. Alguns llargs més aviat durillos com el quart (a sobre), s'intercalen amb altres més irregulars com el tercer, amb un pas dur d'inici i ja està, o clarament de transició com el cinquè (a sota).

En tot cas, el sisé llarg (a sobre) destaca per damunt dels altres per la seva bellesa i continuïtat en el IV grau. És l'essència de gaudir escalant en un ambient i amb una roca increïbles.

El vuitè tampoc està malament (a sota), però el grau ja pica més i cal anar més en compte. Els dos passos de V+ o 6a segons ressenyes, es poden protegir molt bé.

Del llarg d'artificial poca cosa en podem dir, un inici fi en lliure (V) i algun pas llarg amb possibilitat de sortir bé en lliure. Jo el vaig fer amb una barreja d'A0 i d'alguna sortida en lliure, posant algun estrep si calia. La sortida és especialment sorprenent, amb una placa de forats enormes.

El Pep el va gaudir especialment, aquest llarg, si fem cas de l'estona que s'hi va passar.....

L'equipament de la via oscil·la des de parabolts fins a ponts de roca, amb claus a prova de bomba (a sobre) i curioses cintes al voltant d'arbres per marcar la ruta.

El dia genial i la temperatura ideal, ni fred ni calor, van convertir el que podia ser una escalada angoixant en una disfrutada absoluta, arribant a dalt encara amb llum del sol (a sota) i amb temps per trobar tranquilament la baixada.