Al Mal Pas de Taravil no hi havia estat mai, i el Toni tampoc. Feia temps que deiem d'anar-hi i en època de temps insegur és quan es poden fer coses d'aquestes, com anar a fer esportiva. Aquest dijous a la tarda ho vam anar a veure, i també vam veure la cascada que surt del torrent (a sobre), habitualment sec.Del lloc poca cosa puc dir que no hagin explicat el Terrible o el Passarell, potser explicar que enlloc surt la totalitat de les vies actuals, així que la cosa pot portar una certa confusió pels que hi vagin per primera vegada. Nosaltres vam estar de sort, i el Ricard ens va ajudar una mica.
En total vam fer quatre vies, començant per la més senzilla, 2 Tandem 2 (a sobre), que a la guia marca V però no deu depassar massa el IV+ o el V-.Seguint els consells del Ricard, vam continuar pel diedre dels Ossitos (a sota), que tampoc ens va semblar V+, V si, i sostingut també. Més interessant i sostinguda que l'altra.
La tercera va ser la perla, l'esperó del Petitó (a sobre, jo mateix patint per treure-la). Una via molt maca, totalment d'acord amb el grau (6a+) i amb el que diu el Terrible: la millor del seu grau en un bon radi. Roca excel·lent, divertida i sorprenent. Res a dir-hi.Però no volíem marxar sense fer la Noi del pijama de ratlles, oberta per l'Òskar, crec. Em feia especialment gràcia de fer una via oberta per ell (a sota, el Toni començant-la). I reconec que la vaig trobar dura, l'esperó ens va passar factura....
A part d'això, vaig trobar curiosa la imatge de la placa que fa referència als esforços que van fer els veïns per obrir el pas de la pista per sota de la paret.
Però com que això de l'esportiva no dóna per gaire, us explicaré una mica el procés que faig servir normalment per elaborar el pa, almenys el més senzill i habitual, que he vist que hi ha gent interessada en el tema.D'entrada 4 ingredients i prou: farina de força de qualitat (300 grs.), aigua (200 cc.), llevat sec (7 grs.) i sal (7 grs.).
Posar-ho tot a la panificadora al programa d'amassar i, quan ha acabat, abocar-ho sobre una superfície lleugerament enfarinada i treballar-ho una mica (a sota).
Després donar-li la forma que a cadascú l'hi agradi. A mi particularment m'agrada fer fougasses (a sobre), queda un pa molt ben cuit i amb molta crosta ben cruixent, però sobre gustos....I cap al forn (a sota), ben calent (250ºC) i amb humitat. Jo hi poso un recipient metàl·lic ple d'aigua que va bullint mentre el pa es cou. En total ha de coure uns 20', els primers 5 a 250ºC, després es baixa a 220ºC i els darrers 6' a 200ºC, més o menys. Això depen de la forma del pa, com més gruixut, més temperatura.
I després ve la part més bona: gaudir-lo sense comparar-lo amb els pans que comprem normalment, que llavors ens venen preguntes al cap que no porten enlloc !
9 comentaris:
mmmmmm, quina bona pinta!!
ei, i fins i tot els teus pans s'enfilen per les parets??!*!
Hola Joan, aquesta zona que no tinc mi idea on esta fa molt bona pinta, les fotos son molt guapes.
Demà veuré al J.A. a veure quan li va bé per quedar plegats, t'envio un correu quan ho sàpiga.
Aquest pa s'ha de tastar.
Nosaltres el fem amb una panificadora, i queda bonissim, ho fa tot sol, l'hi pots ficar pipes, formatge el que vulguis, l'unic que quedar com si fos pa alemany, esponjos i molt compacte, pero el pots endur uns dies fora perqué aguanta prou bé.
A veure qui s'anima i ressenya tot el de pas de Taravil.
salut.
Si el pa et surt tant bé com les fotografies, deu estar boníssim.
Llàstima que no el pugueu tastar a través del blog, perquè aquest pa és una meravella. Almenys pels panarres com jo!
La panificador ano va malament, però sempre te la mateixa textura. I sembla mentida com és de diferent un mateix pa fet amb panificadora o al forn...
Mingo, és una franja de l'oligocè amb característiques molt semblants als conglomerats montserratins. L'alçada és poca però la qualitat òptima.
M'encanta el Malpas de Travil: tranquilitat i un conglomerat prou bo. L'Esperó del petitó és dels millors 6a+ que he fet, super estètic! Llàstima que no provessis el 7a que hi ha a la seva esquerra (crec que és l'Amic trait), un dels 7a més assequibles que recordo :)
Ja veig que haurem de tornar a provar totes les vies noves, que n'hi ha moltes... Quin grau és el Noi del pijama a ratlles?
Gràcies per posar la recepta del pa. M'encanta la foto del pa penjat del ganxo a la cuina. Precisament, acabo de posar una recepta de pa al meu blog, fet amb la panificadora. El següent pas serà provar el que fas tu: fer la massa a la màquina i després coure-la al forn. Acabo de descobrir aquest món tan apassionant de fer-se el pa a casa i m'encanta!
A més, amb la pluja dels últims diumenges, poca cosa més podem fer... ;)
Això sí, aquesta tarda, a la Panxa del Bou, que no hi neva ni plou! :)
Mai se m'acudiria competir amb la Gemma en matèria culinària, però fer pa distreu i, a més, és molt més bo que el que solem comprar.... Gràcies pel comentari !
El noi del pijama de ratlles em feia gràcies de fer-la tant per l'aperturista com perquè també he llegit el llibre. Jo li poso 6a.
a veure si el passarell s'enfadarà... al seu blog: http://skalada.wordpress.com/the-works/resena-del-malpas-de-travil/
hi té totes les ressenyes del mal pas, només hi falten les dues que està obrint el capis!
respecte a 2tandem2, abans era V, però es va baixar la reunió perquè una noia s'hi va fer mal intentant xapar-la.
la dels ossitos serà això V/V+...
l'esperó es podria quedar de 6a, però que és la més maca no ho rebaixa ningú!!!
i el noi del pijama... V+/6a, tècnic i d'escalar amb calma.
si hi tornes no deixis de provar st antoni, molt i molt maca.
i ja posats a dir... un tast del pa tampoc estaria malament!!!
Ivan, et faré cas i el proper dia provaré la Sant Antoni !
No diré que no tinguis raó, però portava les ressenyes del Passarell i em va sembla veure-hi més vies de les que dius, però sent el primer cop que hi vaig, no en facis massa cas....
Publica un comentari a l'entrada