Darrerament costa sortir, no para de ploure i tots estem si fa o no fa igual: recordant vells temps, parlant d'anècdotes o d'entrenaments rancis sota cobert. I és que avui fa una setmana que no escalo......
Així que aprofito per penjar la ressenya de totes les vies que s'han obert fins ara al Cingle de la To. De fet ara mateix en faltaria almenys una: l'Esperonet utopia, però és que queda just a fora massa a l'esquerra de la foto !
També em falta muntar una segona reunió a la via del Llop solitari, resulta que el segon llarg no fa 60 metres, en fa 65 llargs....., i anant en solitari no ho semblava. Serà la primera cosa, o la segona, que faré al Cingle quan hi pugui tornar. I és que allà la pluja hi ha caigut amb ganes.
Almenys ara ja teniu una ressenya completa i actualitzada, pels qui tingueu interès en anar-hi algun dia, amb el detall de les assegurances existents.
Sempre hi falten detalls en aquestes ressenyes, perquè m'he assabentat fa poc que una cordada va pujar directament a la primera reunió de la Sapastres, però no m'han fet arribar els detalls. Tan sols sé que la roca era més aviat discreta i que resultava més exposada que la mitjana de la paret.
A sobre podeu veure l'aspecte inmillorable de les plaques superiors de la paret, i s'aprecien les franges hortizontals que permeten una escalada còmode i una bona autoprotecció, tot i la seva verticalitat.En articles anteriors hi ha la descripció detallada de cada via, i aquí la situació, aproximació i descens.
Imagino que tothom té les seves neures quan no es pot sortir a muntanya, per la meva part m'he entretingut a millorar la tècnica de fer pa, que és d'aquelles coses per les que sempre falta temps !
I mirar com plou des del balcó de casa, clar.
10 comentaris:
Iep!
Olee per les ressenyes.. i felicitats pel pa.. sembla que domines el tema! ja ens passaràs la recepta!jajaa
Salut
Molt bé les ressenyes del Cingle de la To, però... i la recepta del pa? ;)
Jo també vaig canviar l'activitat d'escalada del diumenge per una sessió de pa! Vaig fer un pa de nous... boníssim!
Va parir amb la To! Aviat ja no hi cabrà res!!
Suposo que amb aquestes pluges la molsa de la paret deu fer que sigui tot una pista de patinatge...
Canviant de tema; aquesta forma del pà intenta simbolitzar res espacial???? NO en trec aigua clara :P
Jo crec que el pa simbolitza la fecunditat de la dona....
:P Ja,ja,ja,ja....
El que si que no em crec és que a l'esquerra no hi hagin més vies... :P
je je je!!! que es aquesta discriminació!!! que penses fer un segon post amb les vies de l'esquerra?!!?je j eje !!
a veure si tinc que tornar-hi i fer-ne alguna altra més cap a l'esquerra..i crec que no seria l'únic!
Bon recull! a veure quin dia hi podem tornar...tinc alguna cosa pendent que ja et comentaré!
Felicitats pels pans!!! jo he fet pastís de formatge i magdelenes de xocolata....
Mmmm, quina bona pinta aquest pa!! Has fet la tècnica d'amassar en la màquina i deprés coure'l al forn? Jo no sé pas què em passa, però quan ho faig així em queda un pa massa espès... vaja, que en Fèlix no se'l menja ni en broma!!
Ja em diràs el secret!!
Veig que tots us fixeu en el Pa..., fa gràcia en un blog de muntanya !
La recepta no té cap secret, és una senzilla fougasse amb farina, aigua, llevat i sal. Costa donar-li forma i coure-la bé al forn, però això és qüestió de pràctica.
I la forma té poca importància, el que importa és que està boníssim !
L'esquerra ara no surt a la foto, més endavant ja ho veurem....
Molt xules les ressenyes i felicitats per les vies que has parit! El lloc és increible i segur que sumament tranquil!
Salut!
jclaramunt, és prop de casa teva, em sembla, així que si algun dia et ve de gust i et deixa la criatura, podem anar-hi i te n'ensenyo els truquillos !
No se que te millor pinta.. si les ressenyes.. o el pa...!!!!!
juerrrrr.. quina gana .. de trepar ...dic... :-)))))
Bona feina... ( les dues.. :-)))
Publica un comentari a l'entrada