Fa temps vaig veure aquesta escalada al blog d'en Miquel i reconec que me'n va fer venir moltes ganes. A més, era una zona on encara no hi havia escalat mai. La sort va voler que el Marc també tingués ganes de fer-la via, així que ahir a la tarda ens hi vam posar.
He utilitzat la mateixa ressenya que va fer el Miquel, que és molt precisa (a sobre), afegint-hi alguna informació suplementària que sempre va bé, com l'emplaçament del rappel o la llargada de les tirades que vam fer. També hi he deixat les possibles reunions intermèdies que s'hi poden fer i que nosaltres ens vam saltar.
El primer llarg (a sobre el Marc a l'inici) coincideix amb la via Xacó-Barés, una via molt ben equipada que puja a la Cadireta per davant de la nostra. No us podeu imaginar amb quins ulls em mirava els seus espits quan estava penjat dels burils rovellats de la nostra via..... Però també és cert que aquesta via amb equipament nou, seria més segura però molt menys interessant !
El segon llarg comença després de caminar uns metres cap a la dreta, allà vaig haver d'afinar la vista perquè el poc material que trobem són caps de buril. Aquest llarg el vaig fer empalmant-ne tres, un primer d'artificial precari i una sortida curiosa, un segon amb un pas d'artificial sobre un clau i una altra sortida precària, i un tercer que et porta a la gran feixa.
La reunió és a l'extrem esquerre de la feixa, just al costat de la Cadireta. A sota tenim al Marc preparant el material.
El tercer llarg comença en una fissura alternant passos en artificial i en lliure i passos equipats i desequipats. Aliens grans i friends mitjans imprescindibles !
També vam unir dos llargs per anar més ràpids, i el Marc ja va fer la tercera reunió molt a prop del cim. Una tirada molt divertida, si les peces precàries no et fan passar por.
El segon llarg comença després de caminar uns metres cap a la dreta, allà vaig haver d'afinar la vista perquè el poc material que trobem són caps de buril. Aquest llarg el vaig fer empalmant-ne tres, un primer d'artificial precari i una sortida curiosa, un segon amb un pas d'artificial sobre un clau i una altra sortida precària, i un tercer que et porta a la gran feixa.
La reunió és a l'extrem esquerre de la feixa, just al costat de la Cadireta. A sota tenim al Marc preparant el material.
El tercer llarg comença en una fissura alternant passos en artificial i en lliure i passos equipats i desequipats. Aliens grans i friends mitjans imprescindibles !
També vam unir dos llargs per anar més ràpids, i el Marc ja va fer la tercera reunió molt a prop del cim. Una tirada molt divertida, si les peces precàries no et fan passar por.
Arribats al cim (a sobre), gaudim de l'espectacle de la muralla nord d'Agulles (a sota), mentre pensem quina pot ser la propera.....
Llavors tan sols queda caminar fins al segon collet a buscar el fantàstic rappel que baixa pel mig de la Foradada i retornar passejant tranquil·lament a can Massana. Avui n'hem sortit amb llum de dia.
Llavors tan sols queda caminar fins al segon collet a buscar el fantàstic rappel que baixa pel mig de la Foradada i retornar passejant tranquil·lament a can Massana. Avui n'hem sortit amb llum de dia.
5 comentaris:
Collons Joan, comences a aprofitar molt be les tardes eh?
Sembla interessant la via, ara que... l'equipament que comentes em faria dur el cor ben encongit :P
Les fotos molt bones!
Hola Joan, reconec que a mi em passa com a tu, quan el vaig veure en el blog del Miquel, em van venir ganes de fer-la, be, ja fa molts anys (quan encara tenia pel al cap), era una de les vies que tenia ganes de fer, quan vas a Frares sempre em ve al cap, però com no en sentia parlar i a més l'equipament és de l'epoca del Civis, doncs te la treus del cap, bé això és el que pensava, i clar primer en Miquel i ara tu, i a mes al matí no li toca el sol ara que ve la calor té números, crec que serà difícil enganyar algú, però ho intentarem.
Vinga una abraçada.
Ah! lo del cingle del To entesos, la roca del Eocè, no és de les que més m'agradin per escalar. Ara bé, a les fotos fot molt bona pinta, i ara que no ens sent ningú segur que millor que la de alguns llocs S LLorenç del Munt ho serà sens dubte
PGB, l'equipament de la via te la seva gràcia, el més segur són els caps de buril sense plaqueta, perquè les plaquetes estan tan rovellades que en alguns casos les pots treure i posar amb els dits. Ideal per agafar-hi confiança.
Mingo, la via està bé i te molt d'ambient. Cal portar martell i algun clau per evitar alguna caiguda perillosa sobre repisa, però és força ràpida i la roca és més que acceptable.
A la tarda tocava el solet i feia un temperatura molt bona.
Això si, res a veure amb la To, allà la roca és molt millor !
Ostres Joan! ja comença la temporada!!!!noooo!!!!
sols falta aixó!
Be, ara que tinc a l'Antxi disponible pels matins igual et començem a fer la competencia!!!je je je!!!!
que vaig be el cap de setmana passat per aigua!
ep!!! molt guapa la via! ara que hi veig molt artificial no?!?!?
Llorenç, tu pots ! Només has de plantejar-t'ho i ben aviat sortiràs a escalar als matins en comptes de quedar-te a dormir !!
Ara ja no tens excusa...
Publica un comentari a l'entrada