Cavall Bernat, via Anglada-Guillamón

Aquest dissabte, a les 7 del matí estava plovent a Berga. Una ullada al radar, una trucada al Joan per veure com ho veia, i ens anem a provar-ho !

A 1/4 de 9 ja ens estàvem preparant a Santa Cecília, tot i el dia gris i dubtós que feia. No érem gaires, i semblava que tothom anés al Cavall, perquè arribats al peu de la paret hi havia 4 cordades fent cua a la Punsola, una a la Gran il·lusió, una altre a la Puigmal,....

De fet, en realitat volíem anar a la Puigmal, però ens va fer mandra esperar-nos. Canvi ràpid de pla i cap a l'Anglada-Guillamón.

El començament és una canal arbrada i fàciul, que fa que tinguis dubtes d'on encordar-te. Al primer replà còmode ho fem i el Joan comença, que el veig molt frisós d'escalar.

El segon llarg ja és més interessant (a sobre), un diedre obert amb alguns arbres a baix, més vertical del que semblava des de sota, que com més per fora vas, millor. La reunió es fa en un pseudo-replà que hi ha a l'esquerra (a sota).

Finalment aquí veiem els primers espits, havíem llegit que la via era reequipada però fins aquí tan sols trobes burils vells.

El tercer llarg (a sobre) ja comença molt vertical, alternant passos en lliure i A0, amb una barreja de burils i espits a la placa de la dreta. Segueix una fissura que s'aprofita molt bé, tant per progressar com per si es vol equipar, tot i que nosaltres no vam posar-hi res.

El quart és molt curt, però gairebé tot en artificial d'A0 (a sota) tret de l'inici i d'algun pas intermedi. La reunió es fa en un forat molt còmode que veiem a la dreta, on es pot assegurar ben assegut !

Semblava que el temps s'anava mantenint i, al cinquè llarg ens van arribar algunes ullades de sol. Sort, perquè és un llarg més aviat desplomat (a sobre), i bastant llarg. Nosaltres el vam dividir en dos aprofitant una instal·lació intermèdia que hi trobem entre els dos desploms més marcats.

D'aquesta manera no cal pujar-hi tan material i amb unes 15 cintes es fa la via.

El segon tram d'aquest llarg te uns quants passos molt llargs, que deu ser on la ressenya marca A2. Aquí si que vaig fer servir els estreps. De fet, en aquests passos cal aprofitar bé les preses de mà per pujar fins al darrer graó de l'estrep i així arribar al següent espit ben justet !

La reunió també es fa a la dreta (a sota, el Joan arribant-hi), en un enorme forat molt agradable.

Per anar al darrer llarg cal travessar la bauma i sortir-ne per l'altre extrem, seguint una línia d'espits (a sobre). Aquí la muntanya s'estreny i les vies s'acosten. Per l'esquerra puja l'Edelweiss i, a la dreta, veiem la darrera reunió de la Desirée i el fil de l'esperó de la Puigmal.

Aquest darrer llarg també té alguns espits que allunyen, però la paret ja no desploma i es nota la diferència.

Quan pujo, comencen a caure gotes. Arribem a dalt i baixem pitant amb un sol ràppel de 60 m, però després ens en penedim, les cordes costen de recuperar i triguem més temps que fent els dos rappels de l'altre dia.

Sort que hi ha una colla al sostre de la Pérez-Vergés que ens distreuen mentre tibem les cordes ! (a sota)

Prop de Santa Cecília ens sorprèn aquest escurçó amb la panxa ben inflada (a sota), no sé si perquè s'acabava de menjar a algun altre animaló o perquè hi portava escurçonets...