Aresta Ribas, entre pluges i ruixats

Després de força temps vaig aconseguir enredar al Joan per tornar a sortir a escalar. Ha portat una bona temporada d'esquí de muntanya i, després d'haver retornat a l'esportiva, volia fer-ne alguna de llarga que no fos massa complicada.

L'aresta Ribas la tenia pendent des del mes de desembre, que hi vaig patir una segona lesió en una caiguda tonta a mitja via i, com que a ell també l'hi feia il·lusió, ahir vam anar-hi tot decidits.

Tot i que la ressenya d'aquesta via que trobem a Onaclimb marca 13 llargs, nosaltres la vam fer en tan sols 7. A sobre he marcat en blau les nostres reunions per si poden servir de referència.

Les previsions de temps no eren dolentes pel matí, així que tot i el dia gris ens hi vam posar (a sota, el Joan atacant el primer muret de V+).

D'aquesta via, i després d'haver-la feta sencera ho puc ratificar, em continua agradant molt el tercer llarg, amb un final treballat de flanqueig cap a la dreta sota del sostre (a sobre), i una roca excel·lent. De fet la roca és quasi sempre boníssima en tota la via, i ben bé que ens va anar (a sota, arribant a la reunió).

Davant nostre, evolucionava una cordada per l'Esparraguera de la Roca Gris (a sota). La única que vam veure o sentir en tota la zona.

Però com que la felicitat no és mai completa, quan estàvem a la tercera reunió va començar a plovisquejar. De moment la cosa no era molt greu, algunes gotes portades pel vent que no ens van arronsar. No som una cordada d'alpinistes ?

La roca es va començar a mullar, i el llarg de 6a ja el vaig fer amb la roca força molla (a sobre, a mig llarg i, a sota, el Joan sortint-ne).

El següent, ja rajava aigua per tot arreu (a sota, cinquè llarg), sort de la qualitat i l'adherència dels còdols calcaris !

A la penúltima reunió (a sobre) hi ha una petita bauma on vam aguantar una estona el xàfec abans de sortir desseguida cap al cim (a sota).

Quan anàvem a buscar la carena (a sota) que porta al coll i a la canal de baixada, semblava que el ruixat afluixava i fins i tot vam gaudir d'algun forat entre la boira des d'on entreveure el Rave o les agulles de la Plantació (a sota), però va ser començar a baixar i tornar a ploure. Però ara de debò, pluja intensa que no ja ens va deixar fins a la Vinya Nova.