Pic de la Valleta, diedre NE

La cara nord dels pics de la Valleta, és una de les zones d'escalada pirinenca en granit més properes a casa. Qui no els ha vist algun dia mentre esquiava a l'estació de Porta o pujant amb esquís de muntanya al pic de la Mina ?

Es tracta d'una zona amb moltes possibilitats tot i que la qualitat del granit és millorable i l'aproximació llarga des del coll de Pimorent. El diedre NE (a sobre, podeu veure la ressenya aquí) a més, te l'inconvenient de ser fred i humit.

Aquest dissabte, tot just començar la via (a sota, la Lu a l'inici) ja vam notar que això del fred anava en serio. Tot just ficar els dits a la primera fissura ja ens van quedar gelats.

L'itinerari no és massa complexe, tan sols cal anat seguint la fissura evident pel seu fons, sempre cap amunt. I, tot i que la dificultat es troba concentrada en uns trams ben concrets, cal anar en compte perquè no sempre podem equipar allà on voldríem i la roca, no és ni tan adherent ni tan sòlida com aparenta.

Com que les reunions muntades són precàries (1 o 2 claus com a màxim), nosaltres vam preferir allargar les tirades apurant la corda al màxim i buscar bons indrets per muntar reunions sòlides. Així vam fer la via amb 5 llargs d'entre 50 i 60 m (a les fotos la Lu a dalt al tercer, a sota al quart, després del V+, i més avall a la sortida).

El magnífic dia que feia el dissabte em permetia veure'm retalla't contra la paret del davant a la sortida de la via (a sobre), amb el pic de la Mina ben destacat just al nostre davant (a sota).

Tot i ser el tercer cop que la feia, ja no la recordava massa, i és que ja fa 20 anys de la darrera vegada !