3 de set. 2007

Andorra, via Mingo al Solà d'Enclar

El solà d'Enclar és un d'aquests estranys llocs d'escalada relativament poc coneguts tot i el seu gran potencial. Zones d'esportiva amb prop d'un centenar de vies entre el 5 i el 7, vies llargues i ben equipades, granit sòlid a prova de bomba, orientació sud-est i aproximació curta (entre 5 i 20 minuts). I tot ple de parabolts M10 !

Tota la informació es troba al llibre "Escalada a Andorra", publicat per la Federació Andorrana de Muntanyisme. Avui, amb el Pep, hem anat fins el pilar Mingo (a sobre, recorregut aproximat), una via de 7 llargs i dos més d'enllaç, que ens ha sorprès tan per la bellesa d'alguns trams com per la magnífica roca que hi hem trobat.

La via comença travessant un sostre característic cap a la dreta (a sota, V) i continua per l'esperó amb passos aeris i atlètics (V+).

El segon llarg segueix una xemeneia oberta (IV+) i, el tercer, una placa fissurada que sembla impossible de passar-hi fins que hi entres i vas veient que si, però que per alguna cosa és V+ !

Aquesta placa és el preludi del que a la guia en diuen el "diedre preciós" (a sobre, en Gatsaule tibant-li), un diedre molt obert de 6a, amb preses menudes esculpides damunt d'aquest granit rosat tan estètic.

Una desgrimpada de IV ben curiosa et deixa al peu de la xemeneia de la tirada següent (a sobre), un llarg cotat de V+, que comença per una xemeneia estreta i continua per una placa fissurada (a sota).

Dalt del primer tram del pilar, es pot apreciar bé la magnificència del tram final (a sobre). Aquí la via va per la xemeneia de la dreta, però una variant (Mingomania) ataca el diedre perfecte de l'esquerra. I la veritat, no ens hem pogut estar d'anar al diedre tot i que és més complicat que la xemeneia.

Per no barallar-nos massa sobre qui el feia de primer, que tots dos en teníem moltes ganes, finalment ens l'hem repartit: el primer tram més tècnic l'ha fet el Pep (a sobre), i el segon m'ha tocat a mi (a sota). Cal dir que tot i està graduat com a V+, l'hem trobat més dur que el 6a de més avall. Però amb això de la graduació ja sabem què passa !

En resum, una via molt maca i completa que, tot i ser també sobre granit, no té absolutament res a veure amb el diedre de la Valleta.

4 comentaris:

Pekas ha dit...

Es una d'aquellas víes que tinc a la llibreta dels deures...
Té molt bona pinta... i Andorra... m'encanta... :-)))))))

O sea... en breve... zaaassssss..!!

marta ha dit...

wnu km veik k l marc tskriu io tmb dunare senyals de vida..

mark.. ejem.. d ki va ser la ideaa ¬¬??

(x ki no mentengui al post anterior l mu germa a dexat un ptit kumentari.. xD)

dns res ja se k no l llegiras fins k trnis d vakanses.. k xr cer mas dxplika xk as marxat un dia mes tar..

xro wnu se k ta fara molta molta ilusio k teskrigui^^
nkara k sigui xr remarkar lu k a dit el marc..
si esk si jo sok una stambecco es pk aik d teni un "cabron" km a pare...
jijiji

sas k es una petita brumeta i a + feta am mol bona intenciooo!!!

k sas k tstimuuu molllL*

un petoO* imensS*

Mohawk ha dit...

Sr. Sauce Cabruno, saps si el nom d'aquesta via té alguna cosa a veure amb un dels pioners del freeky al Maresme, en Mingo! Com que també és granit... :P

Gatsaule ha dit...

Pekas, jo vull tornar-hi fent-hi un parell de variants, així que si vols, ja ho saps !

Que passa Stambecco, que tens els ulls tristos ?

Mohawk, ja veus que a vegades més val tenir gats que canalla... No tinc ni ideade qui va obrir les vies Mingo i Mingomania, a la guia d'Andorra ho deixen en blanc.