Aigüestortes, pics Xedorn, Monestero i Peguera

No sabria dir si és el més bonic del Pirineu, però és evident que el refugi Josep Maria Blanc (a sobre) és un dels més bonics. Situat en una petita península de l'estany Tort de Peguera, està a poc més de dues hores d'Espot i és un bon centre d'excursions per la vora sud-est del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nosaltres hi vam arribar aquest diumenge a primera hora de la tarda, en un dia boirós i rúfol. No va arribar a ploure, i això ens va permetre de pujar un cim proper: el pic de Sudorn (2.708 m).

Ens va costar una mica endevinar el camí enmig de la boira (a sobre), un camí que queda fora de l'itinerari dels carros de foc i, per tant, es fa ben poc. Sort de les fites i que, a estones, la boira s'obria en retalls i ens deixava veure una mica l'entorn i la retallada silueta de l'estany Negre (a sota).

Per arribar dalt de tot, es pot seguir una cresta fàcil però retallada des del coll del Muntanyó, o anar flanquejant per sota mateix fins a la canal que baixa directe del mateix cim. Un cim petit (a sobre) si es pretén pujar a l'extrem més alt !

El dilluns, en canvi, es va aixecar completament seré. Així que vam deixar enrera l'acollidor refugi (a sobre) i vam sortir decidits cap a la coma de Peguera i el coll de Monestero.

Caminar entremig d'aquest paisatge de llacs en un dia serè i d'aire net no té preu. A sota podem veure'n un exemple: el tuc de Saburó i el tuc Inferior de Saburó reflectits en l'estany de la Llastra !

Des del coll de Monestero vam encaminar-nos primer cap al cim del Monestero (2.878 m), molt proper, des d'on vam apreciar la silueta del pic de Peguera (a sobre).

Un cim, el Peguera (2.983 m), amb una petita dificultat poc abans d'arribar a dalt de tot. Una estreta xemeneia seguida d'una cresta aèria que l'hi dóna caràcter.

Aquesta zona granítica està plena de vies d'escalada, però el seu allunyament les manté força tranquiles. Mentre baixàvem per la vall de Monestero cap a l'estany de Sant Maurici recordava que fa uns quants anys vam venir a fer-ne un parell a la paret nord del Peguera (a sobre), l'esperó nord (IV) i, després de baixar i tornar a la base de la paret, la via dels Raiers (V+).

Una zona, a més, plena de racons amb grans possibilitats d'obertura de noves vies, com la paret nord-oest del Monestero (a sota).

Després d'arribar a la vall i a l'estany de Sant Maurici, on se'ns va acabar la tranquilitat, un magnífic camí (a sota) ens va retornar al cotxe.

Més avall us deixo el mapa del recorregut, cortesia de l'editorial Alpina.