24 de set. 2007

La Falconera, via la que faltava

Aquest dissabte hi va haver trobada blogger a Sant Llorenç del Munt, de fet va ser una trobada parcial perquè majoritàriament els participants eren tots "freekis". Amb la Lu, que de moment encara es comporta com una escaladora clàssica, vam voler aprofitar el matí per fer alguna cosa per la Falconera, on cap dels dos no hi havia escalat mai. Jo no ho tenia massa clar però ella si, i ens vam encaminar a la que faltava (a dalt, traçat molt aproximat de l'itinerari).

Tot i que per tot arreu se'n parla com d'una via de dificultat baixa i un bon equipament, jo la vaig trobar durilla en alguns passos, com el de 6a+ del primer llarg (a sobre). Això si, la roca és força bona, podríem dir que molt bona per ser Sant Llorenç (a sota, la Lu arribant a la primera reunió).

El segon llarg (a les dues fotos) és un pèl més senzill, encara que a vegades costa de trobar el millor pas o les poques preses que hi ha.

El tercer llarg (a sobre) té una curiositat, un pas de V molt més dur que el de 6a. Almenys així ens ho va semblar a tots dos.

El quart llarg, que porta fins gairebé dalt de tot (a sota, la Lu iniciant-lo), és clarament més senzill però amb alguns parabolts una mica allunyats entre si. Dic que arriba gairebé fins el cim, perquè van començar a caure quatre gotes i vam escapar cap al cotxe sense poder-ho comprovar !

Tot i la pluja, ens vam anar a trobar amb la resta de bloggers que, gràcies a les inclemències meteorològiques, no vam haver de demostrar res sobre la roca. Algunes, això si, van saber quedar bé tan en el domini del canvi de bolquers com en la tècnica de fer aparèixer el somriure en una criatura !

A veure si en la propera trobada ho millorem tot plegat !

5 comentaris:

PGB ha dit...

Heheheheheh jo ja ho vaig dir... em faré la vasectomia per si de cas! :P

Ramon SolsoClimb ha dit...

a mi em va agradar força, tot i que és cert lo del 1º llarg, a vista no hem va sortir i vaig acabar pillant-me. Crec que el V aquest, es fa una mica per l'esquerra i despres a la dere.La resta d'anar fent.
els frienda de la foto innecessaris, no?

avui he inagurat el meu blog, si me vols fer una visiteta ja sas. De moment he penjat alguns posts ràpis per fer volum, els propers ja seran una mica més currats

SALUT I TÀPIA.

Kutrescaladors ha dit...

Vegi que al final us vau trobar una bona colla!!!
Llestima de la pluja! a veure si a la propera podem venir!

Es veu maca la via però massa 6a per a mi!?!?!? son en passos puntuals o mantinguts...!?!?!?

gracies per la ressenya!

Gatsaule ha dit...

Kutres, si vaig passar jo segur que vosaltres també. La via està equipada a prova de bomba !

Benvingut al món dels blogs, Ramons, t'aniré seguint ! I els friends no estan mai de massa....

lux ha dit...

Joan!
sort ke ja estas fet un autèntic especialista montserratí
i que això convalida a sant llorenç!!

perke uuuff jo ja vaig suar als V.... el de la fisura d'entrada no li vaig veure el que en cap moment
Kina rabia!!!!

ara que la via em va encantar, més que pel lloc, que també.. era com de moviments sutils... de concentracio en el que feies...molt xula!

Crack! fins la propera ;-)