Aquest dijous a la tarda ha estat un dia important, després de 14 mesos sense posar-se uns peus de gat, el meu amic Albert ha retornat al món dels escaladors ! Que és una mica com retornar al món dels vius.Per celebrar-ho hem anat amb ell i el Toni a una via que no coneixia, que tenia bona pinta i que era una de les poques de la Miranda de can Jorba que no havia pujat: la masoniana J. M. Andreví.
I de pas em treia l'espina de no haver fet mai cap via d'aquest parell de germans vallesans. I reconec que no serà la darrera.
Haver llegit els comentaris de l'Aspavil ens va acabar de decidir a anar-hi. Al contrari que ell, jo m'he atrevit a redibuixar la ressenya, esperant que els germans Masó no s'enfadin. Més que res, que m'agrada expressar així el que m'ha semblat la via, que té algunes diferències amb la seva ressenya.
La via comença amb un esperonet molt compacte, i ben aviat va a buscar la placa (a sobre) fins una fissura, abans de la reunió (30 m).
La segona tirada fa un curt flanqueig a la dreta, i puja directa per una mena d'esperonet (a sota) fins una cornisa (30 m).
A sobre podem veure l'Albert en el tram més vertical del segon llarg, poc abans d'arribar a la reunió.
El tercer i definitiu llarg (40 m) puja per una placa compacta i poc vertical, fins un pi blanc molt gros que hi ha al capdamunt de tot, on es fa reunió. Poc abans de la reunió, un passet més vertical (a sobre, l'Albert arribant-hi) trenca la tònica tumbada del llarg.A sota veiem el Toni arribant a la reunió, feliç i rialler d'haver gaudit d'una bona escalada que avui no l'ha matxacat !
La baixada es fa en tres rappels (40, 30 i 30 m) per la mateixa via (a sota, el primer). En resum, una via molt agradable i ben trobada, ben equipada, on tan sols cal dur alguna peça mitjana per reforçar el darrer llarg.
5 comentaris:
Otra de los hermanos que deberá de formar parte de la "cole"... :-)))
Esta me "falti"... :-))))
Se me acumula la faena... :-)))
Ei Gatsaule! gairebé coincidim, jo també he fet la Josep Maria Andreví aquesta setmana. Em va agradar molt, fàcilment protegible on cal i amb ambient, un pany de paret que sembla poc aprofitable i ves com han anat a trobar una linia prou elegant i ferma, sobretot els dos primers llargs.
Nosaltres vàrem baixar en dos ràpels, un des de l'arbre i l'altre fins a baix, això sí amb cordes de 60.
Estic entre aquesta via i la del seu costat -que vas fer a principis d'aquest estiu- per fer la meva primera escalada a la Miranda de Can Jorba :P
Vull que em portis al pedra! :P
Veig que no vas tardar massa en fer-la!!!
dit i fet!
Estic prou d'acord amb tu amb les gradacions...tot i que el -V de l'entrada...no se jo!!! si el fas en placa...surt algo més!!!
Cert que es una escalada molt agradable! i una linea trobada dintre d'una zona que sembla que tot estigui trencat...bona troballa!
A nosaltres s'ens va enganxar la corda i vaig pujar fins més enllà de la meitat del segon llarg per desgrimpar-lo després....una mica de por!
pgb, per mi es mes recomanable que els massificades sol solet i companyia!
sort!
PGB, al Pedra quan vulguis, ja ho saps, I tal i com comenten els Kutres, és una via que t'agradaria.
Publica un comentari a l'entrada