30 de set. 2007

La Falconera, d'estenalles i rapsodies

He de reconèxier que la primera visita que vaig fer el dissabte passat a la Falconera em va agradar. Tant la magnificència de la roca, com l'entorn van fer que m'hi tornés a acostar el dimarts a la tarda.

La meva intenció era fer la via Estenalles, tenia la ressenya en un llibre i, tot i que hi ha molta artificial, em semblava un bon exercici solitari.

Arribat al peu de la via (a sobre) ja vaig veure una cosa estranya. I llavors vaig recordar les paraules d'algú ue em va recomanar de no anar-hi: Hi ha un eixam d'abelles al mig del primer llarg ! M'hi vaig ficar bé i, si, el sorol que sentia eren les abelles en plena producció (a sota), entre parabolt i parabolt.

Ara entenc el cordino de color blau que algú altra hi havia deixat.....

També vaig recordar que el mateix que em recomanava de no anar a la via Estenalles em deia que ell la va fer entrant pel primer llarg de la Festa del Paca. Està just al costat, així que vaig anar-la a veure. I té un segon eixam d'abelles instal·lat a la fissura !

No tenia més ressenyes, però a la vora esquerra de la paret hi vaig trobar una línia d'espits que pujava vertical tot travessant un desplom. No tenia ni idea de què era però m'hi vaig posar a treballar una estona amb els pedals.

Després de buscar entre la bibliografia vaig veure que es tractava de la via Rapsodia en blues (a dalt de tot), una de les poques vies reequipades de la Falconera, i que té una dificultat que sembla prou interessant com per tornar-hi.

Això si, la roca de Sant Llorenç manté la qualitat habitual, fins i tot a la Falconera. Només cal veure el video següent per comprovar-ho:

10 comentaris:

Mohawk ha dit...

Maldita sea Gatsaule!! No facis els cantells més grans que rebaixaràs el grau!!!!

Escolta, si algun dia hi vols tornar, jo et proposo dues de les que em falten: la Perafita Air Lines i la Passió Incondicional... je,je,je!

Gatsaule ha dit...

Em sembla que aquestes due només tenen burils ronyosos..., i pocs !

Oriol ha dit...

Pel que veig vas fer el primer llarg. Jo vaig fer aquesta via a finals de juliol amb el company Jordi, i com mostres en el video la roca es trenca molt. I a dalt es trenca més que a baix, i encara que està ben assegurat, jo no la vaig trobar disfrutona.

A més, salvant el primer pas d'artifo de la sortida de la primera reunió, la resta és tota en lliure amb una roca sovint de dubtosa qualitat.

Bones escalades

Gatsaule ha dit...

Gràcies per la informació, Oriol, però ja se sap que a Sant Llorenç les coses van una mica així !

Pekas ha dit...

:-OOOO Creo qué es uno de los motivos por los que no suelo escalar por esa zona... ( a pesar de estar al ladito de casa..)

No está gens malament... no senyor..!!! :-)))

PGB ha dit...

Carai Gatsaule... les tindras totes fetes abans que em decideixi anar a fer La Que Faltava... :P

Jortx ha dit...

Quin mal rollo la roca... Jo em quedaria més que bloquejat escalant amb això, i mira que sóc asidu de calders, on també cau tot :P

Quimi ha dit...

Ei! donç jo no fa gaire que he fet la estenalles i no vaig trobar ninguna abella.Es una llastima,perque el primer llarg es un dels mes xulos de la via(per a mi).
Curios video i a l'hora una mica depriment si pensem com seria Snt. Llorenç amb una roca cent per cent solida a tota la muntanya.

Gatsaule ha dit...

Bé, a la foto hi surten, i emprenyades que estaven. Baixant del primer llarg de la Rapsodia n'hi va haver una que es va emprenyar ves a saber perquè i va venir decidida a fer-me fora. No em va arribar a clavar la cua, però si que em va picar una mica sota l'ull !!

Xavi ha dit...

Doncs jo la Rapsodia l'he fet vàries vegades i la trobo bastant xula. La pedra no és molt bona però està sanejada i està ben assegurada. La Perafita està bastant assegurada (xapes velles, però), ara, jo et recomano la Hèrnia Discal a la banda dreta que també està molt bé.