Aiguille Noire du Peuterey, aresta Sud

Al massís del Mont Blanc i, concretament al seu vessant sud, la Noire (3.773 m), com diuen tan italians com francesos, brilla amb llum pròpia. Amb el Pep ja fa temps que la tenim ullada i aquest juliol ja vam anar fins la vall d'Aosta per veure si teníem la possibilitat de provar-la.

Tot i ser conscients de les nostres possibilitats, també sabem que la il·lusió és la matèria prima en la fabricació de somnis, així que veient el bon temps previst per aquest setembre, ens hi vam encaminar decidits a intentar-ho.

L'aresta (a sobre) és molt llarga i complexa, amb un descens encara més complicat que l'ascensió. Tot i que disposàvem d'una ressenya on marcava 42 tirades, altres referències parlen de més de 50. De fet, ja la pujada al refugi Borelli, gairebé sempre tancat, es fa mitjançant una via ferrada (a sota, inici de la ferrada). En total, l'aproximació a peu de via des de Peuterey són 1.100 m de desnivell. Una ressenya aproximada la podem veure aquí.

La ressenya del mateix Gaston Rebuffat parla de: "un nom de llegenda, un perfil gravat al cel,..., el recorregut somniat". Qui no s'hi animaria amb aquests adjectius ? Tot i l'aire fred i el vent persistent, aquest dimecres vam tirar amunt sortint directament des del cotxe. Quatre hores després de començar a caminar atacàvem la via (a sobre).

I al tercer llarg (a sota), ja vam tastar el que són els passos de IVº de la zona.

Després de la tirada de IVº arriba una zona "fàcil" on cal anar en "ensemble". Però a nosaltres ens va semblar fins i tot més difícil i vam continuar amb les tirades. Crec que a les fotos dels llargs 4 i 5 es veu clarament que el IIº el venen car...

Després venen les terrasses herboses sense massa dificultat (a sobre) ,però amb un bon ambient, des d'on cal enfilar la cresta. Nosaltres aquí vam despistar-nos una mica però vam retrobar l'itinerari amb alguna variant obligada (a sota).

Al començament de les dificultats més serioses, anem arribant a l'alçada del pic Gamba (3.069 m, a sobre). Aquí comencen tot de llargs de IVº alpí, força atlètics, assegurats amb alguns claus. De fet, a les reunions en trobem un parell a cadascuna, i algun altre a les plaques. En Gaston Rebuffat es queixa d'aquest fet, ell pensava que amb 6 o 8 claus repartits en tot l'itinerari ja n'hi havia prou !

Poc a poc el capvespre ha anat arribant (a sota) i el fred s'accentua, les reunions ja són un petit infern de tremolors i anem pujant buscant un indret per fer el bivac. El pes de la motxilla, amb menjar i aigua per tres dies, també ens ha fet anar molt més lents del que teníem previst.

Els darrers llargs abans de la punta Bífide (a sobre) són atlètics i verticals, no trobem replans i el fred cada vegada mossega amb més força a mesura que el sol desapareix sota l'horitzó.

Al fons, les Grandes Jorasses reben els darrers raigs de sol (a sota).

Finalment, dalt de la mateixa punta Bífida, trobem un parell de raconades que ens permetran passar la nit asseguts en una balconada impressionant (a les fotos, el racó d'en Pep).

El dijous el dia s'aixeca esplèndid, esplèndid i fred. Continua el vent i hem passat la nit del lloro tremolant amb ganes ! Llàstima de passar tant fred, perquè el lloc i l'espectacle han estat a l'alçada de l'esforç que ens ha costat d'arribar-hi.

Quan el sol tenyeix de vermell intens la paret (a sota), prenem la dolorosa decisió de tirar avall: hem passat molt fred, seguim tenint molt fred i no veiem clar de passar un segon bivac a l'aresta. Després de 18 llargs d'escalada, ara caldrà trobar la manera de sortir-ne de la millor manera possible.

Encadenem un rappel darrera l'altre (a sobre) mentre intentem endevinar on eren els punts de reunió en aquesta paret immensa, tot regirant la memòria.

Per sort, ja portem massa anys d'alpinisme com perquè una paret, per gran que sigui, ens pugui jugar una mala passada, i ens en sortim perfectament. Després d'alguna desgrimpada i 11 rappels, sense enganxades de corda ni errors, retrobem el peu de via.

Després ja tan sols queda desfer la ferrada (a sota), reflexionar sobre els errors i despedir-nos de la muntanya amb un "Ens tornarem a veure !".