4 de maig 2009

UES, a la cinglera dels Esplovins

L'Alt Urgell és un immens mar de roca, i potser per por de naufragar, molts escaladors eviten anar-hi. Almenys és la sensació que tinc, potser perquè mai he hagut de fer-hi cua. Aquest diumenge mateix, per exemple, no hi havia ningú més en tota la paret, malgrat el bon temps que feia.

Reconec que n'estic lleugerament enamorat i que, de tant en tant, m'agrada tastar-lo. Amb cura i molta humilitat, clar, cadascú té el nivell que té!

A la cinglera dels Esplovins només hi havia anat una vegada, fa molts anys vam intentar la Eder, però ens vam perdre de tal manera que vam haver de rapelar. Així que ahir, amb el Toni, vam anar sobre segur, la UES és una via totalment equipada on es fa difícil de perdre-s'hi. A sobre he deixat l'itinerari aproximat i la precisa ressenya d'en Xavi Grané.

La via està dividida en dos sectors ben diferents, el primer és senzill, trencat i molt divertit, un fart d'escalar sense patir enlloc. Els passos on t'ho has de mirar són puntuals, i tens més la sensació d'estar de festa major que d'estar en mig dels Esplovins.

A sobre veiem al Toni a l'inici del segon llarg i, a sota, en el quart. Les dues imatges donen una bona idea del què són aquests set primers llargs.

En canvi, quan arribes al cim de la petita agulla que tanca la primera part, et trobes al davant tota una altra cosa. Una paret seriosa, on cal donar la talla en els seus vuit llargs (a sota, amb el traçat de la segona part).

El vuitè llarg és bonic i agradable, amb la dificultat cada vegada més alta a mesura que puges cap a la reunió. Tot ha canviat de cop, la roca, més sòlida, la dificultat, més alta i, sobretot, la continuïtat.

El novè ja pica de valent, una sortida dura de V+ (a sobre) et porta al primer tram d'artificial, amb passos molt llargs i curtes sortides en lliure força difícils. Abans de la reunió, s'aplana una mica, però la sortida en lliure té la seva gràcia (a sota).

Personalment, el pas que m'ha costat més ha estat el primer del desè llarg (a sobre). Se surt de la reunió amb un pas estrany i que t'escup cap enfora, amb un roca una mica patinosa, típica de sota un sostre. Però després ja està, estreps, sortida en lliure, uns passos d'A0, una altra sortida fantàstica, i reunió.

I el llarg estrella de la via és l'onzè: 50 metres sostinguts de V+, amb 14 o 15 parabolts, 3 de seguits a l'inici, ben desplomat. Després verticalitat absoluta com si fossim a la Roca dels Arcs, i una roca franca i plena de fissures horitzontals, on cal saber endevinar quines són les bones.

Vam arribar a la reunió ben satisfets, molt suats i amb els braços castigats, però realment val la pena! (a sota, el Toni arribant a la reunió).

Els quatre darrers tornen a ser humans, més difícils del que pensàvem, en cap cas són de tràmit, però es deixen fer bastant bé i et tornen a reconciliar amb l'escalada d'aquesta paret. El dotzè comença fort, però va afluixant, i el tretzè té un pas molt cabró al mig d'un diedre (a sobre), però on un camalot de l'ú també ho solventa ràpidament!

El catorzè també comença amb un diedre, bonic i compacte (a sota), per arribar al terreny fàcil. La sortida no és cap camí, però, sinó un bonic llarg de IV que et deixa un molt bon regust al final de la via.

Llavors ja només cal seguir un laberint de marques blaves (què bé que s'ho va passar el que les va pintar, ens en vam recordar molt d'ell, mentre les seguíem!) fins a l'inici de la ferrada. Amb poc més d'una hora vam tornar a ser a la carretera.

Una via per recordar, quan estem en millor forma hi tornarem i així ho podrem comprovar!

17 comentaris:

Llorenç ha dit...

ep!!! moltissimes felicitats!!! aqusta està pendent i era una de les opcions per aquest cap de setmana!!!!

Veig que ja estàs recuperat! me'n alegro!

Anònim ha dit...

Felicitats perquè es un vía molt recomenable. Estic d'acord amb les teves apreciacions i el lloc es fantàstic.
Jordi P.

Mohawk ha dit...

Clar!! Després de tants metres amb raó te'n rius de les meves pedretes :P :P :P

Jortx ha dit...

Va parir quin tip de metres! Se us felicita, cordada d'artistes!

Us vau fregir gaire o què?

PGB ha dit...

Carai, no ens vem tornar a creuar de miracle! Diumenge vem anar de domingueo (mai millor dit) a la Terra de dinosaures. Estavem apropet! ;)

La UES quan tingui més pila vull anar-hi, a veure si en surto per dalt! :P

Atori ha dit...

Eisssss, felicidades!!

Guardo un gran recuerdo de esta vía, bonita en la primera mitad y apretada en la segunda =D.

Recuerdo que pasamosmuuuucha calor y nos desidratamos intentando buscar la bajada.

Enhorabuena!!

Mingo ha dit...

No hi ha cap dubte que ja estas del tot recuperat, la segona part de la via cal donar la talla. Que cabron el pas de la tirada 12, hi ha ressenyes que li foten 6a.
Una abraçada

Gatsaule ha dit...

Llorenç, gràcies, no estic recupèrat del tot, però progresso adequadament! No te la perdis, val molt la pena, sobretot el segon tram!

Jordi, si que és recomanable, si! Ara, la propera a l'altra banda!

Mohawk, una certa diferència hi ha, que el pedrot no devia fer més de 2 m!

Jortx, el sol apretava però corria un aire fresc que donava una temperatura molt bona. Quan va marxar el sol, feia més aviat fresca, però això ja no duirarà gaire...

PGB, veig que som ànimes bessones..., espero que anés bé per la Bucòlica!

Atori, a una crack com tu no la feia en aquestes vies...

Gatsaule ha dit...

Mingo, deus voler dir el de la tretzena, en aquella placa que el peu no s'enganxa de cap manera... El vaig provar fins que me'n vaig emprenyar, camalot, A0 i amunt!

Eduard ha dit...

Felicitats per la via!!
Quin temps vau fer més o menys?

Gatsaule ha dit...

Eduard, van ser unes 7 hores. 2 hores el primer tram, mitja horeta per fer el canvi i esmorzar una mica, i 5 hores més fins dalt.

Als llargs complicats ens vam entretenir una mica massa mirant els passos, anant més rodats en el V+ es pot estalviar una hora ben bona!

Mingo ha dit...

Si si tens rao, la és la tretzena, el lloc on hi ha la foto. Recordo que despres d'aquell pas, pensaves colllons encara ens queda algun V+, per sort el que queda res a veure. Reitero felicitats, la propera la Justel?, nosaltres voliem anar aquesta primavera, però problemetes fisics no ens deixen estar al 100 %

Xavi ha dit...

Felicitats per l'ascensió, ja en tens una altra de les bones d'Esplovins al pot. Veig que la "màquina" ja funciona gairebé al 100%.
Records!

Toni ha dit...

És una via molt maca, però també molt llarga. Quan arribes al final penses que no podries fer res més. l’únic problema és que encara s’ha de baixar.

jaumeppiqueras ha dit...

Ep! aquesta és de les que tinc a la llista, aquest any la volia fer, però em sembla que ara m'hauré d'esperar... el Picazo la va obrir i li va posar el nom del nostre centre: Unió excursionista Sabadell (UES).
Molt bones les fotos! encara m'has fet entrar mes ganes d'anar-hi.
Enhorabona pel VIOTE!

Gatsaule ha dit...

Mingo, fa temps que hi vull anar a la Justel, t'animaries?

Gràcies, Xavi, mica a mica... A veure si en puc fer alguna altra abans no arribi la calor forta!

Toni, tampoc va estar tan malament la baixada, no? Segur que ja no et mal res!

Jaume, el dia que hi vagis també voldrà dir el mateix, que el malson de la lesió s'ha acabat!

Roque ha dit...

Quina bona pinta que té la via.
Quan sigui més gran jo tambe la faré.
Enhorabona.