26 de maig 2009

Via Capricciosa, al Solà d'Enclar, Andorra

240 metres de granit sòlid i ben equipat, repartit en 9 tirades, a una hora de Berga i amb una aproximació de 5 minuts des del cotxe... Això és la via Capricciosa del Solà d'Enclar, situada a un pas de l'aparcament del cementiri de Santa Coloma d'Andorra. I no hi ha mai ningú, encara que costi de creure!

Aquest dimarts volia acabar amb la trilogia de roques, després del conglomerat, i el calcari, tocava granit. Un intent frustrat per la pluja a la Dent d'Orlú, i la manca de ressenyes, ens va portar fins aquí, una via que és una vella coneguda.

La via té 9 llargs i, en el primer (a les fotos), ja et fa posar les piles i recordar com es feia això de l'adherència... El pas d'entrada a la reunió és dels divertits!

Tota la via té una tònica molt semblant, una combinació de plaques llises i fissures atlètiques, sempre molt ben equipades (a les fotos, veiem el Pep arribant a les reunions 2 i 3). Les tirades són en general curtes, i estan equipades per rapelar.

El quart llarg (a sobre, el Toni enllestint-lo) és sostingut i molt bo. Després cal caminar uns metres seguint un camí fins trobar l'inici del cinquè entre els pins, en l'únic tram discontinuu de la via.

L'altre llarg destacable és el setè, clarament el més difícil de la via. Una placa de 6a que, tot i està prou ben equipada per fer-la amb alguns A0's, vam forçar prou com per treure-la en lliure (a sobre, en el pas d'entrada a la placa i, a sota, el Toni al bel mig). Feia molt de temps que no sentia la motivació d'intentar forçar en lliure, suposo que el fet que fos granit i adherència hi té alguna cosa a veure...

El darrer llarg et deixa al capdamunt de la carena, després d'un darrer sostre de V+ (a sota). La baixada és força evident i bastant emprenyadora, però en menys de 15 minuts tornes a trobar-te al peu de la via. Relativament sencer, en funció de si has aconseguit o no, de no patinar baixant....

I visca el Barça, clar!

9 comentaris:

Eduard ha dit...

Sí senyor!! Això de la trilogia és una bona motivació. Quina enveja el granet... En tinc unes ganes!!! I visca el Barça!!

SEVIDE ha dit...

I el grau què tal? Perquè la graduació Andorrana és especial... és una de les coses que sempre m'ha tirat enrere a l'hora de fer via llarga a Andorra.
Quina orientació té?

PGB ha dit...

Carai quina bona pinta!!!! Veu fer això ahir per la tarda?

I si, visca el Barça! ;D

Joan B ha dit...

d'Aquesta, que ja fa molt temps que la vaig fer i que la tinc a la llista de recomenables, en recordo l'entrada a la R1, que la vaig fer "llaçant" amb una vaga llarga un soca de la R per poder fer el pas d'entrada " molt especial"
I la finura del 6a, però que es deixava fer.
Salut i a tibar

Gatsaule ha dit...

Eduard, a mi sempre m'ha sorprès que una zona amb un granit tan bo i tan a prop del cotxe, s'escali tan poc.

SEVIDE, ara comença a ser tard per anar-hi perquè té orientació est i el sol hi pica de ple, però el grau el trobo força correcte.

Pere, ho vam fer el dimarts que tenia festa.... Però si mai pots no deixis d'anar-hi, res a veure amb la sorra compacta de Solius....

Joan, a mi em va costar força l'entrada a la R1, fins i tot diria que és més difícil que el 6a, però al final em va sortir!

Becki ha dit...

Aquesta encara em veig amb cor de fer-la... ;)

Gatsaule ha dit...

Si et veus amb cor de fer vies com aquesta, n'hi ha un munt que et podrien anar bé... Fixem un dia?

Becki ha dit...

Fixem-lo... i tant! :) (això de tenir profe particular s'ha d'aprofitar!)

Mingo ha dit...

Veig que el Pep segueix les teves passes i no pare igual que tu.Felicitats a tots dos