Al cingle de la To sempre ve de gust de tornar-hi, i amb el Toni tenim ganes d'anar repetint totes les vies que ell encara no coneix. La Llop solitari tenia molts números de ser l'escollida, i al final hi hem anat per veure com li queda la reunió nova que fa uns mesos hi vaig instal·lar.I la veritat és que aquestes tardes fa de molt bon anar-hi, el sol ja no hi toca de ple i sempre hi passa aire...
Sempre sap greu quan hi vaig que alguns llarg tinguin trams que no són tan bons com la resta. En aquesta via passa en el primer, que comença molt bé (a sobre), però que acaba més justet (a sota).Però afortunadament això no deixa de ser més que una anècdota, la via és molt bona i un petit tram herbós no la desmereix.
El segon llarg ja és diferent, ataca de ple la placa superior per un ressalt molt vertical (a sobre), però amb bon canto i moltes possibilitats d'autoprotecció. És una tirada llarga (45 m), tiesa i amb només tres parabolts, però si convé es pot cosir.
El darrer tram fins el cim és una continuació de l'anterior, una magnífica i vertical placa que et porta a dalt de tot deixant-te una molt bona sensació, amb un passet final que es fa mirar.I el millor de tot és que, a la baixada, encara hem pogut arreplegar uns quants moixerons i carreroles per fer una truita!
5 comentaris:
Ja veig que el cop a l'espatlla ja està superat, a veure si animo a en Josep A. a venir, em va dir que no s'acabava de creure que la roca fos bona, estos geologos cachissss
Una via molt maca. Costa una mica de trobar per on s'ha d'anar "la quantitat de parabols que hi ha no ajuda gaire" però es va fent i pots anar posant alguna cosa de tant en tant. Sort n'hi ha.
Mingo, no ho dubteu, la roca és aquesta mena de gres calcari tan adherent que trobem en algunes franges de les parets de ponent.
Segurament en Josep A. no ho entendrà, però l'hi pots dir que són calcàries i dolomies de l'Ilerdià....
Toni, no et queixis, que ho vas cosir!
Felicitats de nou per equipar aquestes vies en un lloc tant maco com el cingle de la To.
De totes maneres si, pels que som més cagadets, n'obres o equipes alguna amb uns quants bolts més, segur que la gent s'animarà més a pujar i coneixer aquest racó de mon i la feina que hi has estat fent.
D'aquesta manera potser t'haurem de donar la raó pel que fa a la resistencia i l'adherencia de la roca i també amb les possibilitats d'autoprotecció que dius que te, però a primer cop d'ull, els que no sabem posar tant bé com tu els friends i tascons, necessitariem veure algun bolt més...
Salut i a tibar
Joan, precisament aquest Cingle és perfecte per anar-hi a practicar vies poc equipades. L'estructura de la roca, que fa que estiguis molt còmode de peus, dóna molta tranquilitat a l'hora de triar el friend o el tascó que millor s'adapti.
A més, la dificultat no és molt elevada per tu!
La més equipada i fàcil és la Rialles, així que ja ho saps!
Publica un comentari a l'entrada