24 de maig 2009

Via Pirenaic a la Mòmia

Em sembla que avui és un d'aquells dies en que som majoria els que hem fet alguna cosa que no era la que havíem previst inicialment. Les previsions del temps ens han alterat una mica els ànims i uns quants hem preferit assegurar la jugada.

Amb el Jortx i el Mohawk, després de descartar altres destins, finalment hem tirat cap a Sant Benet. Aquest cop ens ha seduit la línia que ressegueix uns fissures a la dreta de la Haus-Estrems, i que encara no sé massa si es diu Pirenaic o Pirenaica.

Comença al mateix lloc que la Santacana, però amb un llarg curt que flanqueja descaradament a l'esquerra fins sota una gran balma.

El començament del segon llarg és bastant explosiu (a sobre), però amb els estreps es deixa fer. Pitjor ho han passat ells dos que ho han forçat amb lliure (7a). Em sembla que amb algun repòs, però se n'han sortit bastant bé.

Després la paret es tomba i queda en V+ o amb V i algun A0 (a sota). Però la roca és tan bona, que venen ganes de forçar-ho en lliure tan com es pugui!

El tercer llarg és semblant al segon, un inici dur i una continuació més bona. Aquest cop l'inici és de placa fina i, tant el Jortx (a sobre), com el Mohawk, se l'han tret bé tot i la dificultat (6c+). Fins i tot jo l'he fet sense estreps, amb A0's i prou....

El quart i darrer de la via, té una roca que desmereix als altres, però tot i així reconec que m'ha agradat. Al començament hi ha uns blocs que tenen un aspecte sospitós (a sobre), i on cal anar amb compte tot i les recomanacions de la ressenya del Castellnou (tibeu dels blocs!). I és que tot i que desploma, fan respecte.

Després es retorna a la placa i a la bona roca, fins a la reunió on s'ajunta amb la Haus.

Les dues darreres tirades la dificultat baixa al mateix temps que puja l'exposició. En la cinquena (a les fotos) només hi ha dos parabolts en tot el llarg i no s'hi pot posar gaire res. I en la sisena, un, però ja és fàcil.

Tot i els ruixadets que ens han amenitzat l'escalada, hem acabat animats dalt del cim de la Mòmia. Llavors, i per acabar el dia, hem anat fins a la base de la Momieta on els joves tenien ganes de fer l'Atmosfera xunga (6c+, a sota).

Evidentment, després de fer una dificultat semblant a la paret, se n'han sortit molt bé!

8 comentaris:

Atori ha dit...

Felicitats nois!!
molt bona piada!!

salut

Pekas ha dit...

Bona activitat... si senyor.. !!!

Anda que no me había pasado yo horas viendo a los colegas con los trastos en la Atmosfera... :-)))

Tiempos aquellos.. !!!!!

Eduard ha dit...

Bona via!!! És una de les que tinc moltes ganes de fer, però sempre passa alguna cosa. Ara amb la piada ja no hi ha excusa.
Per cert, jo marxava cap a Àger i he acabat a Agulles ;)

Joan B ha dit...

Felicitats per la Via,
Jo aquesta la vaig fer fa molts anys i la recordo molt maca, va ser la primera vegada que jo feia passos d'A0 (abans sempre s'anava penjat d'estreps). Nosaltres em sembla que varem entrar molt més a l'esquerra fent un llarg flanqueix cap a la dreta.
Salut i a tibar

Jaumegrimp ha dit...

Una via que té de tot, la Pirenaica, em va agradar força; pel penúltim llarg hi anava be algun friend mitjà. a més encara conserva material de l'+epoca en que en Miquel Lusilla la va obrir.

Mingo ha dit...

Felicitats la via està força bé. Recordo la 1ª tirada un pas molt tonto, be potser es que jo no el vaig agafar bé. Una abraçada

Llorenç ha dit...

vaja!! no has perdut el temps! guapa la via! a vuere....ara quin canvi no dels primers llargs al passar a la Haus!! je jee jfelicitats!

Gatsaule ha dit...

Gràcies, Atori, realment la via és molt interessant!

Pekas, és que ja tens una edat....

Eduard, no te la perdis, val molt la pena!

Joan, sembla que hi ha dos maneres d'entrar a la primera reunió, per la dreta o per l'esquerra, i encara no sé quina és la millor!

Jaume, ja està millor? Nosaltres vam posar alguna peça en la fissura del quart llarg, més que res per la por que fa la roca. La resta de la via està molt ben equipada.

Mingo, de passos tontos les vies n'estan plenes! Però és cert que abans de la reunió hi ha un punt que costa més del que sembla.

Ei, Llorenç, espero que us anés bé també a vosaltres... El canvi d'una via a l'altra es nota sobretot en la millora de la dificultat...