Volta entre Oliana i Cambrils

Des de l'ajuntament d'Odèn, fa temps que estan potenciant el senderisme en el seu extens municipi que, per l'est arriba gairebé fins a Sant Llorenç de Morunys i, per l'oest, fins a les portes d'Oliana.

A part d'alguns itineraris més curts o més clàssics, sabia que havien arranjat un camí que, combinant-lo amb el GR 1, permetia de fer una volta per aquestes valls solitàries. I aquest diumenge ha estat el dia d'anar-ho a provar.

Hem sortit d'Oliana després d'esperar que s'acabessin les pluges matineres, cap a la bonica ermita romànica de Sant Just (a sota), seguint el còmode traçat del GR1.

D'aquest tram del GR en diuen el camí històric, i ara ho entenc. Imagino que la riquesa salina de Cambrils hi devia tenir alguna cosa a veure.

La qüestió és que, sense adonar-nos-en, hem arribat a la carena. Allà hem pujat al mirador de Serra Seca, molt ben situat, i que ens ha ajudat a fer-nos una idea d'on érem i del paisatge d'aquest racó de món.

Avui hem continuat el costum de parar-nos a dinar a la fonda, si s'hi escau, i com que a l'hora de dinar érem a Cambrils (hi ha dues fondes, i no sabria dir quina és la millor), ens hi hem quedat a fer un bon àpat.

Després hem pujat mandrosament fins el cim de la carena (a sobre), per anar païnt el dinar mentre gaudiem de la ruta.

De la carena, el camí s'endinsa i travessa tot el caos d'agulles i barrancs de la Móra Comdal, i travessa paratges de somni. Particularment atractiva és aquesta agulla que s'anomena per alguna raó amagada, les Amoroses (a sota).

Aquest segon tram de camí esta ben senyalitzat amb marques blanques, però cal anar alerta en algun punt perdedor i sense sender.

Després de travessar les agulles de la Móra Comdal, cal baixar fins al fons de la vall a buscar la pista. El darrer tram és una ombrívola pujada fins a la carena de la serra de les Canals, per baixar fins a Oliana (a sobre), i acabar els 32 kms de recorregut d'aquesta volta.