17 de maig 2009

Mas-Guasch al Puntal de l'Albarda, i GEDE al Sentinella

Aquest diumenge tocava via clàssica, i amb el Mohawk en teníem tantes ganes que hem pujat a fer-ne dues. Clar, un cop ets allà dalt, tant a prop de Sant Jeroni, almenys aprofitar el viatge...

El primer lloc on hem anat ha estat el Puntal de l'Albarda. La via Mas-Guasch, que puja per la fissura evident de la foto de sobre, la trobem perfectament ressenyada a Onaclimb i a cal Escalatroncs. Tot i que continuo tenent la sensació de què les dues ressenyes marquen el grau tirant a baix, i la roca tirant a bona.

La via comença dura, però són pocs metres, després ja flanqueja per unes baumes fins a la primera reunió. Al mig de la primera bauma, hi ha uns caps de parabolts del 8 que no hem acabat d'entendre, però poden ajudar si no volem prendre mal en una relliscada.

Tota la via és molt vertical, i el primer llarg també. La roca no és meravellosa, i en el primer llarg tampoc!

El segon (a sota, el Mohawk intentant-ho en lliure)) està molt equipat amb una barreja de material nou i vell. A més, a la fissura encara s'hi poden posar posar més coses, tot i no cal.

La reunió és, directament, una putada. Realment incòmoda, igual que la quarta, està molt mal situada. Així que quan ell ha arribat jo he tornat a tirar de primer per repartir les incomoditats.

El tercer llarg és més interessant, la roca millora i la dificultat baixa. Però poc abans d'entrar a la reunió (a sobre), hi ha uns passos finets, finets... Diuen que és V, però jo penso que és més.

Després arriba la quarta, que teòricament és la tirada estrella. Prou ben equipada, en tècnica de diedre es deixa anar fent fins bastant amunt, on hi ha algun pas més dur (a sota). La llàstima és la roca, poc adherent, dubtosa, a voltes trencadissa.

Aquesta reunió també l'hem repartida, i al Mohawk l'hi ha tocat la tirada més aèria de la via, i amb millor roca, també. El tram més dur és a la sortida de la reunió, una sèrie de passos incòmodes que costa saber com agafar-los. Després, millora de manera clara.

Al final, ens hem trobat una via que no tenia la brillantor que esperàvem. És molt lògica, però la roca no meravella i tampoc és gaire aèria.

Per arribar al cim i tornar, encara cal grimpar una aresta fàcil però perillosa (IIIº), i travessar un bosc seguint les traces dels senglars fins al camí.

Un camí que ens ha portat fins a la base de l'aresta Brucs del Sentinella, o via GEDE. Quin contrast! Ens trobem amb una via curta, de només dos llargs, però realment excel·lent.

A dalt he deixat la ressenya del llibre del Castellnou, força precisa si hi treiem la paraula "desgastat".

Els dos llargs tenen una roca gairebé immillorable. Després de l'altra via, encara ens ha semblat més magnífica! Poques coses es poden dir de la via, de l'indret i de l'escalada, potser tan sols que no us la deixeu perdre, la caminada val la pena!

10 comentaris:

Eduard ha dit...

Un dia ben aprofitat, Sí senyor!!
Sap greu que no t'hagi acabat de convèncer la Mas-Guasch... A mi em va agradar força, clar que això és quelcom subjectiu, doncs mentre la feia també pensava quan va ser oberta i com. He tingut la sort de sentir parlar tant al Mas com al Guasch sobre la via i em sembla al·lucinant que fessin aquestes línies amb aquells mitjans... Crec que aquesta gent van inventar el 6e grau molt abans de que és fos conscient que s'escalava per sobre del V (Mas-Brullet, la GEDE de l'Agulla del Pas del Príncep, etc) Perdó pel rotllo, però és que m'emociono ;)

Jaumegrimp ha dit...

Felicitat Joan! dues grans vies d'un cop, la Gede la vaig fer fa força anys i em va encantar, la Mas-Guasch encara la tinc pendent, caldrà però entrenar força pel que veig.

Gatsaule ha dit...

Eduard, és evident que la via té la seva gràcia i molt de mèrit, sobretot pensant en els pioners i en que ara està reequipada. Potser ens va passar com quan vas a veure una pel·lícula de la que t'han parlat molt i molt bé...

I després, la GEDE té una roca tan bona que la comparació és inevitable!

Gràcies, Jaume, va ser un bon dia. I feia gràcia el contrast entre la gentada de l'autopista de Sant Jeroni, i la soledat absoluta de les dues agulles....

Roque ha dit...

Molt macas les vies, les apuntarem a la llista de pendents.
L'esquena ja bé oi? Me n'alegro. Salut.

Llorenç ha dit...

vaja! quines coincidències!! dissabte desde la Conxita Garcia em mirava el puntal de l'Albarda per si diumenge hi anavem!! vam estar a punt de coincidir!!!

felicitats i merci per la piada!!!

Bullarolas ha dit...

La roca no és el millor a la Mas-Guasch, sobretot al diedre, però el traçat de la via és absolutament fantàstic... i, òstres, déu-ni-dor lo aèria que és.....

què, el Mohawk va poder apurar el lliure... s veu molt canto, però d'aquí a fer-lo net ja és una altra cosa (almenys per a mi)!!

Apa, salut!

Gatsaule ha dit...

Llorenç, hauria estat bé coincidir, perquè t'hauria pogut apedregar!! La veritat és que va anar bé no tenir ningú a sota, perquè alguna cosa va baixar...

Bullarolas, el Mohawk ho va treure gairebé tot en lliure, amb algun repòs, crec, perquè d'aquestes coses jo no hi entenc gaire!

Mingo ha dit...

El copet ja veig que està oblidat, ostres jo no recordo la roca tan malament. No l'he fet tota, vam baixar de la R3, per què els seguros eren supercutres, la cadena del water era millor q els filferros que havíen.
Clar que si la compares amb la GEDE del Centinella, no hay color.
Una abraçada

TRanki ha dit...

Ei GAtsaule!

No se! es que sou uns gourmets i jo dec ser molt GOURMAND!

Ja fa temnps ( i sense reequipar) la vam fer....el primer llarg no el vam saber veure i vam obrir una entrada directa des de la mateixa base ( V+ amb un sol bicoin petit protegint en una llastra..era una època molt kamikaze la veritat...).

El desplom estava amb uns escarpiots amb anella...era una mica "rentat" i gris...com de xorretón d0'aigua...bona presa amb u pas d'apretar...li vam donar 6c tot iq ue a StBEnet ens van dir 6c+...i 7a tampoc estaria molt infracotat..va sortir a vista però perquè és molt curt i de tenir sort...s'assembla una mica al pas dur del ll2 de PIRENAICA a la MOMIA, amb els seguros ( aleshores) de la Cerdà pokorski de la Prenyada...a mi em va molar molt...feies reunió just sortint del desplom, un xic més amunt.

El ll3 es feia una mica en diedre i per unplaca mb un cargol allen i xapa recuperable ( em sembla)...en un pas de Vº finillo, i fins un savinot on feies R.

El ll4 era el diedre..hi havia algun clau...estava bastant pelat i en un pas txungo ( v+) no veies el seguro perquè estava posat a l'esquena, a la bande esquerra del diedre ( un cap de buril).

el llarg final a pelo ( diedre TRENCAT, l'unic cutre de la via al meu entendre)..i sortideta en lliure ( justet de 6a) xapant un cap de burí on posaves una xapeta...fins al cim...la carena amb vent és una mica yuyu i vam rapel.lar amb 2x50...

N sé jo la vaig trobar una via per estar a les 100 del picazo!!!

En quant a la gede..buf..la imagineu a pèl i assegurada amb tacs? es va obrir així!!

Que guapo que és MOntserrat!!!!

Salut!

Gatsaule ha dit...

Roque, Mingo, gràcies per l'interès, però el cop a l'esquena ja està oblidat!

Tampoc he dit que la roca fos tan dolenta, només que no és el que ens pensàvem....

Tranki, no comparis, que tu vas molt sobrat en aquestes vies.... És una senyora via, totalment d'acord!

I la GEDE sense expansions si que devia ser una altra cosa, si, per homes d'aquells que ja no n'hi ha!!