Aquesta tardor passada, mentre m'estava recuperant de la fractura del braç, ja vam fer amb la Clara aquesta volta de la vall de Peguera que passa per la carena dels cingles de Vall-llobrega. Així que aquest dissabte, reposant per l'accident del dijous, podia ser una bona idea per anar a veure com està esclatant la primavera a tot l'Alt Berguedà.Avui ens hem ajuntat més colla i, a més de la Clara, també han vingut la Queralt, el Toni, la Concepció, el Pep i la Carme.
El dia xafogós no ens ha impedit de gaudir d'un d'aquests paratges solitaris que els berguedans tenim tan a prop de casa, fins i tot amb algunes sorpreses, com aquest aguait amagat entre els pins (a sota), que imaginem deu estar preparat per sorprendre a algun gall fer dels que hi ha per l'obaga.
Després de seguir la llarga carena, el camí ens ha portat molt a prop de Peguera, amb les restes de la seva antiga casa de colònies (a sota), de la que alguns en tenen algun bon record de joventut.
Finalment ens endinsem a la fageda de l'obaga de Nou Comes, que aquests dies està ben engalanada amb el millor vestit primaveral, i sota la seva ombra, retornem fins a Sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada