Pic de Trois Seigneurs, en circuit des de la vall de la Courbiere

A l'oest de Tarascon, s'aixeca el pic de Trois Seigneurs (2.199 m), que separa les valls d'Aulus, de Vicdessos i de Tarascon. És un cim bonic, típic de l'Arieja (boscos humits i forts desnivells), i un mirador excel·lent.

Des de Tarascon, una pista asfaltada va pujant per la vall de la Courbiere fins un ampli replà amb zona de picnic. Aquest divendres al vespre vam pujar-hi a dormir, i vam aconseguir de ser-hi sols fins a primera hora de dissabte, en que es va omplir de gent delerosa de pujar fins a l'estany Blau.

Potser una de les coses que més sorprèn en aquestes caminades per l'Arieja, és la frondositat dels boscos, que fa que el camí es mantingui a l'ombra fins bastant amunt.

Tota la ruta fins a l'estany és molt agradable, però els que hi pujàven veure'l han tingut una sorpresa, i és que encara estava glaçat!

De l'estany cal pujar al coll de la Couillate, on s'agafa la carena. A mitja pujada ens ha sorprès l'aparició d'una mena de cascada de sèracs producte d'una allau de fons força impresionant (a sobre). Realment hi ha caigut neu aquí, aquest any...

Dalt de la carena comencem a entendre perquè recomanen el cim com un bon mirador, i és que davant nostre se'na apareix tota la carena fronterera entre França i Andorra. Hi destaquem el Certascans i el Mont-roig (a sobre), o la Pica d'Estats i el Sotllo (a sota).

El recorregut de carena fins el cim consisteix en anar pujant i baixant petits turons i anar guanyant alçada. És llarga però agradable, i una bona distracció és anar intentant de descobrir quin és aquest o aquell cim mig tapat pels núvols.

Tot i que veiem que la majoria de la gent prefereix pujar i baixar pel mateix lloc, nosaltres continuem cap al nord fins el coll de la Pourtaneille, tallat a la carena com una portella encaixada.

Allà el recorregut de baixada no és molt clar, entre la neu i les allaus, però el sentit comú ens acaba guiant fins al refugi vermell (a sota), on ens tornem a ficar dins del bosc i agafem el camí que ens porta a l'aparcament.

En total hem trigat 5 hores i mitja a fer la volta, descomptant les parades. A sobre he deixat el recorregut i, al wikiloc, també. El desnivell positiu és d'uns 1.400 m.