Darrerament, sortir amb el Pep s'ha tornat complicat, per problemes diversos, la majoria associats a la feina. Per això, tan aviat com em va proposar fa temps de reservar-me 3 dies a finals de maig, els vaig marcar a l'agenda amb alta prioritat.Al final només han estat dos,i no hem anat gaire lluny, però de moment ja n'hem fet una de bona. I és que l'EDER (a sobre, ressenya del Xavi Grané) és una d'aquelles vies que et fan sentir satisfet d'haver-la tret. Les dades ho diuen tot: 550 m repartits en 11 llargs ben llargs, pràcticament desequipada excepte algun clau aïllat en algun reunió.
Com que no fa gaire que vaig pujar a la UES, aquesta comença una mica més a la dreta, així que el començament de la via ha estat fàcil de trobar (a sobre).Mentre el primer llarg ha estat d'escalfament, el segon (a sota) ja ha estat una mica com la tònica dominant de la via, sostingut en el Vº, atlètic i desequipat. Avui friends i tascons han treballat de valent, no com altres dies que només els treiem a passejar....
Reconec que la via m'ha agradat molt. La roca és bona, excepte alguns punts on cal mirar-s'hi una mica. Però és evident que una via que la fa tan poca gent té els seus peatges.A sobre, final del quart llarg i, a sota, inici del vuitè.
Comparada amb la UES, per exemple, és molt més contínua i homogènia en la seva dificultat. També m'ha agradat molt el poc equipament que té, i les grans possibilitats de posar-hi coses. I que cal saber-se orientar enuna gran paret per sortir-ne ben parat!
Potser els millors llarg de la via són el segon, el quart i els dos de dalt. El desè (a sobre) és atlètic i vertical i totalment desequipat. L'onzè (a sota) comença amb una placa ratllada i continua amb un diedre desplomat, és encara més difícil però té un clau!Dues tirades aèries i amb una roca de la millor d'aquestes contrades.
Ara ens han quedat ganes d'anar a pujar la combinació Alfa-Centaure-Platinium, i així poder-les comparar i entendre perquè molta gent prefereix aquesta combinació a l'EDER!Però haurà de ser quan la temperatura torni a baixar, encara que llavors potser els pantans no estaran tan plens...
11 comentaris:
Carai Joan, fa 4 dies la UES, ara la EDER... i en un parell de vies ja has escalat 1km de paret. Va parir!!!!
Bones!!! moltes felicitats!! aquesta crec que es de les que es tenen que fer alguna vegada a la vida!!!
a veure si ens hi podem apropar algun dia!
felicitats aplinista! si els Esplovins fossin un paret més verticlas i continus tindríem una gran paret, però per contra la tranquil.litat i grandiositat del lloc és fantàstica
jo diria que l'ACPlatinium es deu fer més també per estar algo més equipada i dins la llista de les 100millors... necessitats de seleccionar per l'edició del llibre, deu ser difícil decantar-se per una o per l'altre, les dues recomanables!
records!
Felicitats per la via,
Ets un crac de l'autoprotecció !! per això ens vols fer patir a les teves vies
salut i a tibar
Felicitats,jo aquesta no la tenia apuntada pq sempre n'havia sentit parlar malament, que si la roca,...etc. Però això de poder-t'ho equipar tu, sempre m'agrada (així amortitzem els friends); les reunions també cal equipar-les?. Em sembla que tardaré una mica vui fer una mica de bondat, pq fa temps q arrossogo una tendinitis al colze que no acaba de marxar.
Ah! la combinació que dius alfa centauro i platinun molt bonica, cal vigilar al deixar la centauro que el terreny es perdedor i segons quina feixa agafes vas a parar en llocs on la roca és molt molt delicada (però fàcil; després d'aki la roca uauuuu fantastica. La part final de la platinum, crec que són els dos últims llargs (fa temps que la vam fer)guapisims.
Una abraçada i records al Pep, ja no et dic res més pq em fa vergonya de dir que hem de kedar, fot un any i ..
Una cosa crec que la feixa que cal agafar, -no és ben be una feixa-, és la que està més amunt. Crec que havia un terreny més vertical o desplomat que et barra el pas, no ho recordo molt bé pq quan la vaig fer encara tenia tots els pels al cap.
Enhorabona!! Sou unes màquines. Es que no pareu.
Les reunions també estan desequipades?
Felicitats per la via! Potser si es deixessin 7 o 8 claus i es netegés algun bloc perillós es repetiria més, no sé. Tot i així trobo que és una bona via, a excepció d'algun tram trencat i herbós. Les reunions les recordo bastant bones, algunes amb pitons, poques amb burins i moltes amb bones savines. Potser l'Alfa-Platinum té més bona roca, però si fa o no fa....
Adéu!
Pere, és que aquesta zona i aquest tipus d'escalada m'agrada molt. La putada és que ara haurem de reposar per la calor...
Llorenç, una via molt dolomítica, segur que t'agradaria!
Edu, ara tinc moltes ganes de fer l'altra per tornar a gaudir d'aquesta parte. També per comapara-les, però sobretot per tornar-hi!
Joan, l'autoprotecció és bàsica per anar tranquil per tot arreu, i la To n'és una bona escola!
Mingo, vigila el colze, que ja no tens 18 anys! M'imagino com deuen ser els darrers llargs de la Platinium, perquè aquests eren genials!
De reunions n'hi ha de tota mena, una amb burils, alguna amb algun clau, moltes en savines, i altres amb friends i tascons...
Xavi, la via ens va agradar molt, no cal posar-hi gaire més coses que si es comença així s'acaba omplint de parabolts... I la roca és molt bona, a part d'algun tram terrós, però en més de 500 metres, què vols?
Sort de la teva ressenya, però....
Felicitats. Per fer una via com aquesta s'ha de ser força complet, no n'hi ha prou amb el grau.
Gràcies, Jaume, però és en aquestes vies on millor em moc, no té massa mèrit....
Publica un comentari a l'entrada