Aquesta tarda, amb el Toni, el Petrus i el Jortx, hem anat a provar aquesta via asolellada. Una via d'aquelles que no se'n parla massa, tot i pujar directe al cim de la Prenyada per un conjunt de plaques ben atractives.També costa trobar una ressenya actualitzada, i a les que circulen per internet millor no fer-ne gaire cas. Mica a mica n'hem tret l'entrellat.
D'entrada la via té un pas ben cabró. El primer buril està molt alt i, a més, no té xapa, així que una antena tampoc serveix per a res. El Jortx ho ha provat (a sobre), ho ha tornat a provar, s'hi ha posat seriosament i al final ha trobat la manera de xapar-lo. A més, és un cap de burí petit, i les xapes que portàvem hi anàven grans.... Perquè ho donen de V+ si almenys és 6b?Curiosament a partir d'aquest punt, el llarg està reequipat!
Un llarg molt dret i mantingut, però que tan ell (a sobre) com el Petrus han pujat bé en lliure (a sota), mentre el Toni i jo hem fet el què hem pogut!
El segon ja és una altra cosa, la dificultat baixa i deu quedar sobre el IV+, però perquè augmenti l'adrenalina només hi ha tres assegurances en els seus 40 m..., i una és un vell pont de roca!A mi aquest m'ha tocat de segon i només he fet que gaudir-lo! Però els primers han tingut molt de mèrit...
Mentre pujava el darrer, veia que els de dalt estaven tancats al forat de la reunió i ningú en sortia. Quan he arribat ho he entès: fotia un vent molt fort i ningú volia sortir a jugar-se-la en una aresta tan poc assegurada i tan ventilada. A part de l'hora, clar! És el problema de sortir de tarda...
Així que hem flanquejat cap al coll, i amb un rappel de 50 m ja érem al camí del vessant nord, de cara a la Mòmia.Només un petit incident amb una pedra que ha baixat i m'ha picat contra l'espatlla, ens ha enterbolit la tornada. Ja és mala sort, no? Bé, els altres pensen que quina sort.... Sort que sembla que no serà res!
Hi haurem de tornar.
9 comentaris:
Bé, sempre apurant no pot sortir bé, ja, ja, ja...
Espero que no sigui res lo de l'espatlla!!!
A tibar-li!!!
Carai que guapo surts a la foto de la cova! Hehehehe.
Vent i pedres... déu n'hi do! Això això, espero que no hagi estat res! :)
Ei bow...a la propera la Vençuda..no dubteu en fer una tarda fresca ( i més protegida) a la CERDA POKORSKI..de les 100 del PIcazo sens dubte...més arrecerada i genial ( vº/ae i A1 obligat equipat...en lliure 6a+...cal un joc de friends i una bagueta saviera...)
Cuida't l'espatlla..millor l'espatlla que el cap no?
siaw!
Si, és cert que de tant apurar a vegades les coses no surten, però tampoc pensàvem que la via fos tan dura!
L'espatlla no és res greu, però m'obligarà a parar dos o tres dies....
Tranki, si aquesta la tenim a la llista, però la Banys de sol ens feia gràcia perquè no hi va ni déu! I aquestes coses desperten la curiositat!
Vaja!! veig que Montserrat també va voler fer els seu homenatge a la canço "al vent" de Raimon!! aquests dies no es celebra el 50 aniversari???je je je!!
anims!!! aquests 6b's camuflats de montserrat..son les petites joies heredades!
Ja és mala sort que a la primera sortida conjunta tinguessim tants entrebancs!
Però hi tornarem i, potser, triomfarem!
Per sort, la pedra a l'espatlla no te l'ha espatllat massa... Jo ja em temia el pitjor
Ostres Joan quina pega, espero que només sigui un parell de dies l'espatlla. SALUT
Llorenç, no sé què passa que a Montserrat sempre corre aire, per molta calor que sembli que fa... Però el d'ahir era exagerat!
Petrus, ara ja deus veure que sóc una mica gafe, però pots tornar tranquil que sempre rebo jo!!
Gràcies, Mingo, l'espatlla te bona pinta que la carn vella és molt dura!
Publica un comentari a l'entrada