Després dels Alps, retorn a la rutina diària i a les escalades de tarda. Una que em va cridar l'atenció quan la van publicar els Escalatroncs va ser la Ke pum, ke pam, a la Granota. Fa temps vaig anar a la Pique longue, que passa pel costat, i aquesta semblava una escalada similar i prou atractiva per una estona d'una tarda d'estiu.
Aprofitant que són properes, però que comença a dalt de la feixa, amb el Toni vam allargar una mica la via fent el primer llarg de la Pique longue (a sota), que el recordava prou atractiu.
Aprofitant que són properes, però que comença a dalt de la feixa, amb el Toni vam allargar una mica la via fent el primer llarg de la Pique longue (a sota), que el recordava prou atractiu.
A partir del camí comença la via, i comença dura. Dos o tres passos molt tiesos, i llavors ja comença a tornar-se més humana. Aquest llarg em va agradar molt, la roca és molt bona i no pots badar enlloc.
Quan el Toni va pujar (a sota), va haver de patir un cert assetjament fotogràfic d'una italiana, que no volia tornar a Itàlia sense unes bones fotos seves! Avantatges d'escalar a l'agost prop del Monestir...
Curiosament després venen dos llargs força senzills. El segon està farcit de parabolts i clarament sobreequipat, per una dificultat molt moderada.
El tercer, que tenia millor aspecte, també el vam trobar molt senzill i assegurat, tot i que no té res a veure amb l'anterior.
Almenys el darrer llarg abans d'arribar al cim de la Granota té algun pas interessant (a sobre)! Això si, la via està equipada a prova de bomba, vaig arrossegar els aliens per a no res...
Després vam continuar per la Pique longue, per poder escalar una mica més, que els llargs se'ns havien fet una mica curts.
Tenia molt bon record d'una petita placa de 6a (a sota) de 3 xapes, que aquesta vegada va sortir bé en lliure. Bé, deu ser 6a si puges de manera legal, que una mica a la dreta, es pot pujar en xemeneia i llavors la dificultat no depassa el IVº!
Després d'un flanqueig caminant, el darrer llarg de la Pique longue nosaltres el vam fer com si fos una tirada d'esportiva, i vam veure que ens havia anat molt bé, perquè la reunió de dalt és incòmode per baixar després rapelant.
Després de desfer el flanqueig, amb un rappel curt i un de 60 m ja tornàvem a ser al camí. En resum, una escalada còmode i ràpida, amb unes bones vistes del Monestir!
4 comentaris:
ja trobava a faltar les teves piades intrasemanals!
Jo també la tinc guardada per fer alguna matinal despistada, està b´aixó d'allargar-la fent part de la Pic Longue....
bentornat!!!
aquestes són les que hauré d'anar a fer jo quan torni!!
Suggerències interessants...com sempre.Una abraçada
Miquel
Bé, Llorenç, ja saps que les tardes s'han d'aprofitar quan es pot...
Jortx, no facis riure, que aquí no hi ha cap desplom per alliberar!!
Gràcies, Miquel, veig que continues actiu com sempre!
Publica un comentari a l'entrada