GEDE a l'Elefant

La darrera via de tarda que vam fer amb la Lu va ser aquesta gran clàssica, aprofitant que cap dels dos no la coneixia. La GEDE puja per la marcada fissura que veiem a l'esquerra de la Trompa de l'Elefant, els Escalatroncs en tenen una molt bona ressenya.

L'aproximació és evident, ja que la via comença al mateix camí de l'ermita de Sant Salvador, al peu de la gram rampa de sota la Trompa. 

Nosaltres vam enllaçar en un de sol els dos primers llargs, el primer que consta d'una monòtona placa de IIIº sense cap assegurança ni cap possibilitat de posar-ne (a sobre), i el segon, molt curt, amb una fissura-diedre amb alguns passos en bavaresa molt bonics (a sota).

Aquest segon llarg si que està equipat, però si convé, sempre es pot posar alguna cosa a la fissura.

Segona la ressenya, la via té dos llargs clau, el tercer i el cinquè, i vam quedar de repartir-nos-els. Ella va preferir el tercer, més de placa. Aquest va resseguint el marcat sostre per sota, de forma paralela a la fissura.

Des de sota, es veia força equipat i factible, però quan t'hi poses, la placa mica a mica es va redreçant, i els passos abans de la reunió no són cap tonteria. Però ens va sortir en lliure als dos, i això si que va ser un bon motiu de satisfacció!

A mi em tocaven el quart i el cinquè, així que vaig provar de fer-los en un de sol, i en surt una completa tirada d'uns 50 m. 

De la reunió marxes cap a la dreta en A0 durant 3 o 4 passos, i llavors ve la part més complicada: la travessa del bosc penjat, que aquest any està especialment ufanós!

De la plaça on hi ha la quarta reunió teòrica, en surt un diedre que comença molt vertical i fi. Hi ha dos claus, però no intenteu fer-hi A0, que es veuen molt precaris, n'hi ha prou en obrir-se molt de cames... Després la dificultat va baixant, i la fissura permet una bona autoprotecció fins a la reunió (a sobre).

Com podeu observar a les fotos, i en general aquest any passa a tot arreu, les fissures estan plenes d'herbes com mai i les argelagues estan esponeroses. En alguns punts de la via, això era força molest...

I per arribar al cim, en comptes de continuar recte al nas, la Lu va preferir de flanquejar a buscar la sortida de la Boy-Roca, travessant unes plaques genials plenes de patates!