La pica del Carlit és un d'aquests cims clàssics, que tots hem pujat. Recordo haver-hi anat amb els pares, després amb la colla, després amb neu, amb esquís,.... Però ara feia uns quants anys que no hi pujava, i per provar com em trobava en una caminada llarga, el vam escollir per anar-hi aquest diumenge amb la Clara.
Això si, en comptes de fer la processó des de les Bulloses, hi vam anar per ponent, passant per l'estany de Lanós. El cotxe es deixa on hi havia el telefèric de l'embassament. Aquí cal agafar un camí que puja fent llaçades en direcció nord, fins trobar el camí planer transversal senyalitzat com a GR.
El camí va realment planer, però després del pujador inicial, s'agraeix. Tot i que aquest diumenge fa un dia fresc i asolellat, d'aquells tan agradables d'aprofitar per sortir a muntanya.
A l'alçada de la presa, girem cap al sud, en direcció al cim (a sobre), per un camí que no té pèrdua.
Tot plegat som al peu del Carlit, i llavors puja de cop. La ruta enfila la tartera fent llaçades cada cop més estretes fins arribar a la carena final.
Arribant a dalt veiem que el dia és millor del què imaginàvem, i la vista sobre les muntanyes de l'entorn, realment excepcional.
Dalt del cim, una munió de gent que han pujat des de les Bulloses i el seu rosari d'estanys. Llàstima que no hi puguem baixar, perquè seria una travessa realment interessant!
A més de la gent, dalt el cim hi ha una colla de cercavores, un petit i discret ocell que aprofita les molles del menjar que escampem per tot arreu.
Per tornar, tirem ràpidament avall i, per no repetir exactament el mateix camí, optem per seguir el camí de l'altra banda de la vall, una mica més llarg, però més ombrívol. Ho podeu veure al mapa de sota i al track del wikiloc.
7 comentaris:
Una molt encertada i solitària opció per pujar al Carlit. Que tal per fer amb esquís?.
Jo crec que és millor opció pujar per aquest costat, tot i que sempre es troben a faltar els bonics estanys de la zona de les Bulloses. Bonica travessa es podria fer en dos dies, tornant potser, per la Portella de la Grava?
Això de ser un fanàtic de la muntanya no et deix descansar ni quan estàs lesionat...
Joan, doncs no és mala idea no de provar-la amb esquís... Això si, el pendent és fort i a dalt s'estreny força.
Lluís, la vista des del cim dels estanys de la pujada per les Bulloses em van fer venir moltes ganes de tornar-hi per allà. Però realment, aquest costat és molt més tranquil!
Jerkout, ara encara no estic per escalar, però caminant ja em trobo fantàsticament! Això si, no puc escapar del fanatisme...
Que bé que vas captar la imatge del cercavores!
No hi he estat per aquest altre cantó del Carlit, pel que mostres i expliques, tant bonic.
Precisament ho tinc pensat per un dia d'aquests... ;)
Xiruquero, el camí per aquesta banda és millor del què em pensava. Clar que al final puja fort, però es deixa fer bé. No és tan bonic com pels estanys de les Bulloses, però és molt tranquil, que també s'agraeix!
Becki, segur que t'agrada si hi vas. Però és força més curt que les caminades que sols fer...
Publica un comentari a l'entrada