A l'article que vaig publicar a la revista Vèrtex del mes de març d'enguany, quan es refereix a la via Rialles diu: "...representa l'opció més assequible de la paret. (...) Pràcticament equipada."
Tot i que quan vaig escriure això feia referència a l'estàndard general de la paret, diversos escaladors que no hi havien estat, i que van optar per provar aquesta via com a primer tast del Cingle, m'han retret que les condicions de la via no es corresponien amb les de la ressenya.
Així que em vaig proposar l'objectiu d'anar-hi algun dia a posar algun espit extra al primer llarg. La tarda del dijous 5 d'agost va ser el dia escollit per anar-hi amb el Toni, que no l'havia feta.
Un llarg on només hi ha un espit en els seus gairebé 55 metres no es pot considerar gaire equipat, així que l'objectiu era posar-ne un parell a sota d'alguns passos més difícils, de tal manera que fossin obligats però segurs. També havien de servir per orientar millor el recorregut de la via.
Així que vaig pujar el primer llarg amb l'espitador i el martell i, amb la paciència del Toni, vaig protegir dos sectors claus d'aquesta tirada. 3 espits en tot el llarg tampoc són masses, segueix sent una via d'autoprotecció, però queda una mica més sòlida.
El Toni va confirmar que trobava bé els emplaçaments, així que vaig tenir el primer OK, encara que fos d'un que pujava de segon...
Després va encara el magnífic segon llarg, un dels més divertits de tot el Cingle, amb una molt bona relació entre dificultat assequible, bona roca i gran ambient. A més, els passos més difícils són al començament (a sota).
Després del diedre la via gira a l'esquerra i puja per unes plaques fissurades recte cap amunt, sempre amb bona presa.
Però quan millor anava tot, el Toni va fer un moviment en fals i va perdre l'equilibri. Compte que caic!
Tenia les cordes agafades i passades per l'ATC de Black Diamond. Es tensa la blava i s'afluixa de cop, ha saltat l'assegurança. El Toni continua caient i, de cop, es tensa la verda. Fot una estrebada tan seca que la corda rellisca de l'ATC i se m'escapa de la mà. Amb la corda lliscant, tanco la mà amb força per parar la caiguda, i el Toni deixa de baixar.
Ha caigut en una zona molt vertical i no s'ha fet res, tot i que gairebé ha arribat a l'alçada de la reunió, però jo tinc la mà completament cremada de la segada de la corda.
La valleta de la To continua magnífica, però ja no estic per contemplar el paisatge. Baixem com podem, i cap a l'hospital a curar la mà.
Ara ja han passat més de dues setmanes i mitja, i tinc la mà força curada (a sota), però em sembla que seguiré reposant uns quants dies més d'escalar!
18 comentaris:
Vaja! espero la recuperació de la ferida vagi bé. La foto de la mà no deu pas ser del dia de la cremada, oi?
Per cert, quan dius que s'escapa de l'ATC és que s'ha escapat de la ma degut a l'estrabada?? sinó no ho entenc.
Salut, i en espera de seguir les vostres escalades!
Buaaa!!! ja era hora!!
Tal com ja vam parlar, jo també volia posar un parell de xapes al primer llarg! al final thas adelantat! bona feina, segur que ara queda molt més curiosa!
El 2 llarg es molt guapo!!(serà per l'aperturista!!!je je je)
Veig que tu et vas recuperant...i el Toni? no es va fer res? quina sort!
Anims! i bona feina!
Per cert!!! no es un reequipament! es un sobreequipament! ej eje je
A veure si es millora la mà, que tenim algun tema pendent. També vaig veure una cremada assegurant amb el Reverso, que tampoc frena gaire.
A millorar-se!
Rebateja la via: "Rialles amb ensurt". Que us recupereu bé.
¡Vaya un susto!.
Que te acabes de recuperar.
surte
collons collons!! ull amb les plaques que a vegades?? que eren molt noves les cordes? i cada cop les fan més primes...
Salut i ojala sempre quedes amb una cremada!
A cuidar-se
osti noi cuida't molt i ànim que no ha estat res...
D'aki a no res, donant guerra de nou... ;)
Ep Joan, sóc el chueca, ànims amb la mà! Ull amb l'ATC que cal saber dominar bé les cordes... jo no en gasto ja.
Des de les nostres obertures i la repetició d'alguna de les teves vies no comprenc del tot allò del "paradís per a l'autoprotecció!" són termes una mica complexes per una activitat com l'escalada neta amb una roca tant peculiar... Qui sap si hagués estat millor dir "un lloc on cal dominar l'autoprotecció!"... en fi, cura't bé la mà que això són quatre dies.
salut i a reveure
Chuek
Sevide, la foto és d'ara. El dia de l'accident no vaig tenir moral de retratar-la.... I tens raó, s'escapa de la mà i no de l'aparell!
Llorenç, si que ho havíem comentat de posar-hi alguna xapa, però que veig que et fa mandra de pujar.... I tens raó, el segon llarg és més guapo que l'aperturista!!
Xavi, a veure.... Ara em sembla que em posaré més els guants, per assegurar.
Xiruquero, Fernando, gràcies! La cosa va endavant, ara sembla només cal esperar.
Rumba, tens raó, podria haver estat molt pitjor!
Jerkout, Becki, gràcies! Espero tornar-hi ben aviat. De moment, caminarem que tampoc està malament!
Trepetxu, però si ho dic contínuament, que cal dominar l'autoprotecció! De fet, costa d'entendre que s'escali així sense dominar una mica el tema.... Això de paradís és una llicència poètica, però es sembla que has pogut comprovar que són vies que es poden equipar bastant bé! Ja sabem que no són fissures granítiques, però.
Ei Joan,
Espero que et recuperis aviat i puguem fer una escalada junts.
Jo sempre asseguro al company amb guants i solia demanar que a mi també m'hi asseguressin. Després del teu relat, ho tornaré a demanar als companys de cordada!!
salut i a tibar
Ostia quin mal, buffff. Potser haurem d'assegurar amb guants, jo tinc el TRE que diuen que és semiautomàtic, en fi. Espero que ja puguis fer festes (caricies).
Vaja ensurt Joan! i quin mal!!! aquestes cremades són molt doloroses.
El Toni no serà el company que t'acompanyava al Penyal d'Ifach? aquest cop t'ha tocat el rebre a tú!
Quan dius l'ATC et refereixes a l'ATC Guide? i sí em sembla que jo també macostumaré a dur els guants!
va doncs, una mica de descans i en breu ja hi tornes a ser,,, ànims
Joan B, just després de l'accident vaig recordar-me de tu, que sempre assegures amb guants. Em sembla que, si no aconsegueixo un aparell més segur, també ho faré!
Mingo, d'on el vas treure el Tre? No el trobo per enlloc, com si l'haguessin retirat del mercat. Que te'l vols vendre?
Jaume, tens raó, es diu ATC guide I val la pena prevenir, que la segada feia mal de veritat, afortunadament ara ja no. El company que va caure al Ponoig era el Pep, que encara té problemes....
Edu, ara ja pràcticament s'ha acabat i, si no fos perquè marxo de vacances, ja hi podria tornar.
Segueixes pensant que la maledicció de la To ja s'ha acabat? No sé jo...
Selene, podríem dir que s'ha acabat amb una bona cicatriu.... A veure si al final encara t'hauré de donar la raó!!
Publica un comentari a l'entrada