El pic de Rulhe (a sobre, 2.783 m) és un dels cims emblemàtics de l'Arieja, un d'aquells que es veuen des de tot arreu i, per tant, és un cim panoràmic.Feia una desena d'anys que no hi anava, així que avui que feia un dia clar i net, era una bona excusa per tornar-hi
Amb cotxe s'arriba molt bé fins al pla de les Peires, més amunt de l'embassament de Laparan, a la vall d'Aston. Poder sortir de 1.700 metres d'alçada és un luxe, a l'Arieja, així que estem parlant d'una sortida relativament curta.
El sol ha sortit quan estava pels voltants del refugi de Rulhe, la llum era neta i diàfana, i la temperatura força baixa. Llum de tardor.La pujada és ràpida i directa. Des del pla fins al refugi el camí està ben marcat amb ratlles grogues i, després, les fites t'acompanyen fins un collet d'on surt un corriol que puja directe al cim. Un recorregut absolutament lògic.
Dalt del cim, la vista era realment bona, amb els horitzons retallats i l'aire net. M'ha agradat de reveure vells amics com el pic de Sant Barthelemy (a sobre) o el d'Alba (a sota), entre altres com la Pica d'Estats, el Serrera, el Roc Melé....
Per baixar, he preferit tombar cap al sud per fer una mica de volta, tot i que el camí és més incòmode. I en lloc de baixar directament, he anat a seguir els estanys, el de Joclar, l'Estanyol (a sobre), i altres, mentre em fixava com els colors de tardor ja han començat a emvermellir les moixeres de guilla.
Un darrer tram per les jasses de Pinet i s'arriba còmodament al cotxe, amb la sensació d'haver gaudit d'un gran dia!A sota deixo el mapa i, al wikiloc, el track de la volta.
7 comentaris:
Bonica volta a un cim ben ferm!
Creus que és factible baixar la cara oest amb esquís? recordo que hi havia una canal que es baixava força bé a peu, però ...
Jo el tinc pendent des de fa un any... dos vegades, ho he intentat i..,. aviam si a la tercera va la vençuda!!! :)
Lluís, jo també me la vaig mirar, i crec que si, però amb la condició de pujar-hi abans amb els esquís a l'esquena...
Becky, aprofita aquests dies abans no nevi, les muntanyes estan increïbles, d'un color torrat com estiguessin esperant a la neu!
Joan, el Pic de Rulhe és molt ferm! veig que vas deixant reposar el dit!
Jaume, aprofito l'excusa de deixar reposar el dit per sortir sovint a peu, que en aquesta època és molt satisfactori!
al refugi del ruhle varem anar ara fa 2 anys amb la canalla (la petita amb 5 anys i des del P del començament de l'embassament), pero no vaig atrevir de fer amb el nanos grans (12 i 14 aleshores). El lloc val la pena i ho tinc pendent amb esquis.
Felicitats per l'ascenció.-
Karles ("dilluns al sol" -que s'han acabat!-)
Karles, la zona és preciosa, però si vols anar-hi amb esquís, quan nevi en podem parlar. Clar que si s'han acabat els dilluns al sol...
Publica un comentari a l'entrada