30 de set. 2009

Arieja: pic Giraltés i pic Roi de Bassies

El cap de setmana passat ens vam tornar a escapar a l'Arieja, a veure els primers colors de tardor i a recórrer un parell de cims que encara no coneixiem.

El pic de Girantés és una curiositat geològica, un cim calcari entremig dels dos massissos granítics, el del pic de Trois Seigneurs, i el del pic Roi de Bassies, o pic Rouge.

Es tracta d'una caminada curta, de poc més d'una hora, però hi vam pujar animats perquè ens deien que tenia una molt bona vista del pic Roi, la llàstima va ser la boira...

El camí està molt ben senyalitzat amb marques vermelles i grogues, així que no té pèrdua i la única cosa que cal fer és superar els 500 metres de desnivell que hi ha des del coll.

Dalt de tot, hi ha un petit homenatge a un pastor que, quan tenia 14 anys, col·laborava amb la resistència francesa i amb els passadors de persones cap al sud. Ja està bé que homenatgin a algun dels poc francesos que no van col·laborar amb els nazis.

També fa gràcia el paisatge de dolines que hi al vessant oriental, on es veu clarament la seva natura calcària.

El diumenge vam sortir de la furgoneta aparcada a Coumebiere, a sobre d'Aulus per pujar cap al pic Roi de Bessies, que ha de tenir una vista fantàstica sobre la Pica d'Estats. S'hi troba just al nord. Almenys el pic Roi, des del camí que puja a la Pica té aquest fantàstic aspecte. Però la boira ens la va tornar a jugar!

El camí és preciós, almenys el primer tram fins la carena. I té un marcatge ben peculiar, amb plaques metàl·liques collades a les pedres!

Aquí el desnivell ja pica una mica més, són 1.400 m de pujades, però que es fan força bé. Nosaltres vam ùjar en 3 h 30', el que dóna una idea de com és d'agradable el camí! Després d'arribar fins la carena, cal anar-la seguint en direcció sud, voltant els pics secundaris per l'est.

Després de travessar un mar de lloses granítiques, una darrera pujada herbosa et deixa dalt de tot.

Llàstima de la boira, però tot i així, no vam acabar d'entendre el perquè de la vermellor del nom (a sobre, el pic Roi de Belcaire, que tampoc és gaire vermellós...). Almenys ens va estalviar de passar calor. I al final, per poc no ens enxampa la pluja, així que encara en vam sortir prou feliços.

Vaja, una manera com una altra de tenir ganes de tornar-hi!

A sota us deixo el mapa del recorregut, encara que estigui tallat es veu bé. I al wikiloc els recorreguts.

4 comentaris:

Joan B ha dit...

Ei Joan, tu no pares i estàs més fort que una mula !!!

Si vols quedar per aquest diumenge ja m'ho diràs

salut i a tibar

Xavi ha dit...

Hola Joan! Curiós això de marcar els camins amb xapes metàl·liques, no ho havia vist mai.
A veure si tens algun dia entre setmana i n'anem a fer alguna. Els caps de setmana els tinc ocupats amb la família. Ja torno a escalar després de vàries distensions i d'uns quants punts de sutura per una caiguda amb BTT.
Ens veiem!

Becki ha dit...

Jo, mica en mica, torno a la "normalitat" de fer un pas rera l'altre i pujar muntanyes... ;) algún dia t'atraparé!

Gatsaule ha dit...

Joan, de fort no gaire, però reconec que m'agrada molt d'anar descobrint aquests racons!

Xavi, hi pensaré, que tinc moltes ganes de fer-ne alguna amb tu!

Becki, ja tornes a tenir temps lliure? Ja en parlarem...