16 d’oct. 2009

El Clot de Vilamala

El Clot de Vilamala deu ser un dels racons més tranquils i inaccessibles de Catalunya, sempre me l'havia mirat des de la carretera que va cap a Odèn, però mai havia trobat el moment d'anar-hi.

No fa massa m'hi vaig endinsar aprofitant que els Kutrescaladors hi havien obert una via, allò va ser un tast de la zona, que em va agradar molt. Llavors vaig veure que hi havia un camí que el recorria, i que es troba molt ben descrit en el llibre de caminades per la vall de Lord.

El camí em sorprendre perquè me l'imaginava en pitjor estat. Actualment és en general força còmode i fàcil de seguir, amb marques de pintura vermelles, grogues, i verdes i blanques.

Sota mateix de l'aparcament apareixen les restes d'un cotxe, sembla que algú va voler aprofitar la cinglera per marxar d'aquest món....


El camí, després de baixar fins el fons del clot, passa per sota de les baumes dels Encantats, uns forats molt curiosos obert en el conglomerat d'una de les parets. El més curiós de tot, és que en algun d'aquests forats hi ha senyals de presència humana (a sobre), tot i que es veu clarament que no és massa accessible si no és escalant (a sota, al fons).

El camí, en la seva part final, va baixant pel llit sec del torrent en direcció cap a l'embassament de la Llosa del Cavall. Sembla que abans de l'embassament el camí tenia sortida per la part de baix, però actualment, abans d'arribar a tocar l'aigua, s'agafa un altre camí que s'enfila fins a l'Hostal del Vent.

Aquest cop hi vam anar amb dos cotxes, i això ens va estalviar la caminada de retorn, que ja l'havíem fet la passada primavera.

La ruta és realment interessant, recorre un indret realment màgic i solitari, i val realment la pena tot i que és més llarga del què aparenta (més de 3 hores).

7 comentaris:

Llorenç ha dit...

Bones Joan!!! bonic racó el de Vilamala! i les Encatandes, o encantats...no ho tinc clar encara....son impresionants!!!je je je!!
Ep!! el cotxe es resultat d'un suicidi....coses que passen...

Gatsaule ha dit...

Gràcies per les apreciacions, Llorenç. Ja ho he canviat!

Mingo ha dit...

No sé si és la llum que tenen les fotos, però convida a anar-hi, fa poc m'he comprat el llibre d'escalades del Solsonés, em sembla que en parla del lloc. A veure si fem una visita (per no anar tan Montserrat,je je).
Com et robes del dit?

Xavier Martorell ha dit...

Gran ressenya Joan, com ens tens acostumats, a quina alçada comença el camí en la banda nord ?

Gracies

Gatsaule ha dit...

Mingo, no és la llum, és l'artista! He, he, he,... El lloc t'agradarà, segur. Però la roca tira més aviat a Serra de Busa, no és Montserrat!

El dit progressa adequadament, ja no em fa mal en els tercers...

Xavier, ja he penjat el mapa del recorregut (me'n vaig oblidar), però el track no el poso perquè no té massa sentit, són racons tan enclotats que el senyal es perd contínuament.

Xavier Martorell ha dit...

De conya Joan, gracies

Joan B ha dit...

Bonica sortida Joan,
Crec que la referencia al panta de Rialb està equivocada i deus voler dir el de la Llosa del cavall