Puigllançada, en circuit des de Castellar de n'Hug

Aquest diumenge, a Castellar de n'Hug, hi feien el 47è Concurs de gossos d'atura. Un concurs en el que, curiosament, no hi va participar ni un sol gos d'atura, tot eren pastors belgues i altres que sembla que són més efectius per guanyar concursos que no els fidels gossos d'atura...

El concurs va ser l'excusa per pujar allà dalt, però finalment vaig preferir d'anar a fer una volta a peu mentre esperava que els gossos s'acabessin de barallar amb les ovelles per fer-les entrar i sortir dels corrals.

Per començar la caminada vaig baixar a les fonts del Llobregat, per agafar la pista d'Orriols. Passada la casa, restes de corriol et permeten d'anar pujant a través dels prats mig abandonats fins retrobar la pista. De fet, la ruta te la pots anar fent al teu gust, seguint la lògica.

Es nota que estem dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, però no per la senyalització, que és nul·la, sinó per les rapinyaires que et van venint a veure, com aquesta àguila daurada (a sota) o una parella de falcons que no deixaven de voltar-me.

Arribant a Rus ja veiem el què ens queda pel cim. També podem veure els desastres d'uns forestals il·luminats que, temps enrera, van llaurar aquestes muntanyes amb els bulldozers per intentar repoblar-les amb pins, amb un resultat decebedor.

Del corral de Rus, vaig seguir la pista fins la collada de les Tortes i fins al cim, on cal travessar un tram incòmode en el que te'n recordes dels forestals de l'època!

Dalt del cim, la boira gairebé em tapava fins i tot el macro repetidor de telefonia, però va anar bé per estalviar-me la solellada.

Per tornar, vaig preferir de baixar pel dret i, després de Rus, anar cap a l'Erola des d'on tens una bona vista de Castellar de n'Hug (a sobre). A partir d'aquí la baixada ja és evident.

Amb una ruta tan llarga, em vaig perdre fins i tot el tram final del concurs, però si que vaig arribar a temps pel dinar!