
El concurs va ser l'excusa per pujar allà dalt, però finalment vaig preferir d'anar a fer una volta a peu mentre esperava que els gossos s'acabessin de barallar amb les ovelles per fer-les entrar i sortir dels corrals.
Per començar la caminada vaig baixar a les fonts del Llobregat, per agafar la pista d'Orriols. Passada la casa, restes de corriol et permeten d'anar pujant a través dels prats mig abandonats fins retrobar la pista. De fet, la ruta te la pots anar fent al teu gust, seguint la lògica.
Es nota que estem dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, però no per la senyalització, que és nul·la, sinó per les rapinyaires que et van venint a veure, com aquesta àguila daurada (a sota) o una parella de falcons que no deixaven de voltar-me.


Del corral de Rus, vaig seguir la pista fins la collada de les Tortes i fins al cim, on cal travessar un tram incòmode en el que te'n recordes dels forestals de l'època!
Dalt del cim, la boira gairebé em tapava fins i tot el macro repetidor de telefonia, però va anar bé per estalviar-me la solellada.


Amb una ruta tan llarga, em vaig perdre fins i tot el tram final del concurs, però si que vaig arribar a temps pel dinar!

2 comentaris:
És una llàstima que la majoria de gent puji al Puigllançada per Coll de Pal, ja ho entenc, és curt i fàcil. Però no saben el que es perden i com de diferent és la muntanya per la ruta que descrius.
Tens tota la raó. El Puigllançada és una muntanya menyspreada, però tot depèn de com hi vas.
Però es veu clarament que des del Parc no la tenen massa en compte, estan deixant que els camins es perdin i no fan cap esforç per millorar la solana entre Rus i Castellar de n'Hug.
Publica un comentari a l'entrada