Aiguilles Rouges. Cocher cochon al Clocher de Planpraz

Amb una previsió irregular del temps i havent comprovat que a més de quatre mil metres ja no hi teníem res a fer, vam fer via cap a Chamonix, on sempre es multipliquen les possibilitats de fer coses d'interès.

Tot i que la idea inicial era anar cap al sector de l'Índex, allà hi vam trobar el telefèric tancat, així que tot improvisant, vam veure que la via Cocher cochon podia ser una bona alternativa.

Tota la nit havia estat plovent i el dia es va llevar de forma irregular (a sobre, amb restes de la nevada), però va acabar aguantant sense ploure.

La via (a sota, traçat aproximat) és de concepció moderna, molt ben equipada, ajunta diversos trams de roca molt bona que hi ha al sòcol del Clocher de Planpraz i acaba amb tres llargs boníssims.

De fet, just arribar a peu de via la boira se'ns va tirar al damunt i pràcticament ens vam oblidar del sol en tot el dia. Aquí vam tenir el problema principal, trobar el peu de via. La ressenya diu, seguir el camí i tirar amunt quan veieu el Clocher, però no es veia.... Sort d'uns militars que també la feien!

Pel que fa a la via, em remeto al que explica la Lu, que he vist que també hi va anar el mes passat. Fa gràcia, perquè també explica l'aproximació de la mateixa manera..., així que si ho haguéssim llegit tampoc ens hauria servit de massa!

Tot i que hi trobem algun tram més herbós, en general la via ens va agradar molt, amb bastant Vº, i una roca en general sòlida i adherent, quan t'acostumes al gneiss. Del primer sector, em quedo amb el quart llarg (a sota), que és el més exigent.

De tant en tant, la boira s'obria una mica i ens permetia veure el cim del Clocher (a sobre, amb un escalador al darrer llarg), estètic com n'hi ha pocs!

Després d'un rappel i una caminadeta, arrenca el darrer tram amb un llarg tonto de IIIº, escaquejable per l'esquerra. Però després venen tres llargs bons de debò, els dos primers de placa que acaben en una agulleta esmolada (a sota).

El darrer puja per l'aresta del Clocher, la ressenya diu 6a+, jo no ho sé. Vaig anar pujant amb algun A0 perquè és continuat i dur de veritat, però en aquell ambient i amb aquella roca, també rendeixes més.

A pocs metres de dalt, fart de patir, vaig anar cap a la dreta a buscar la fissura de la via normal (IV+ desequipat), també boníssima.

El cim és molt estret, el Pep va haver d'esperar que comencés el rappel de baixada (30 m) per pujar a dalt, així que a sota hi he posat la única foto que tenim dels dos junts a dalt...

Llàstima de les vistes escasses o nul·les, perquè llavors la via deu ser una altra cosa!