Amb el massís de Brenta fa molt temps que hi tenia un deute, hi vaig venir l'any 86 amb ganes de tornar-hi ben aviat, i fins enguany no ho he pogut fer.Les mal anomenades Dolomites de Brenta, perquè de dolomites no ho són encara que ho semblin, formen un nucli compacte a l'oest de Trento. Potser pel fet de ser una zona molt més petita que les veritables Dolomites, sempre s'hi concentra molta més gent. Aquest dimecres, per començar a conèixer-les millor, he pujat a la Croz dell'Altissimo des de Molveno, al vessant est i menys conegut d'aquest massís.
Aquest cim és un magnífic mirador sobre tota la carena principal, almenys així m'ho havien explicat, perquè aquest matí la boira no m'ha deixat veure pràcticament res. Sort que almenys l'excursió és interessant!
Des de Molveno es pot guanyar un cert desnivell amb una cosa que no és ben bé ni un telecabina ni un telecadira, perquè vas dret. És una mena de telegàbia, més aviat. En tot cas, amb això pots començar a caminar un bon tros amunt, de manera que només queden 800 m de desnivell fins el cim.
Després de travessar un tram de bosc, el paisatge es converteix en càrstic, i cal anar molt en compte de no ficar el peu en algun forat....M'ha costat veure la creu del cim ente la boira. A estones semblava que s'obria i, per un moment, he pogut veure la Brenta Alta i el Campanile Basso al davant mateix, però ben aviat s'han esvait.
I això que el cim és ben bonic, amb una creu enorme que fa honor al seu nom.Fins i tot he pujat a un altre cim del costat, la Cima dei Lasteri, per fer temps i veure si s'obria, però ha estat un esforç fet en va.
El camí després baixa cap al refugi Croz dell'Altissimo per tornar cap a Molveno. Fa gràcia de comprovar com cuiden al personal, els italians, avisant-los de possibles perills en camins que qualsevol de nosaltres trobaria normals. Realment no hi havia més dificultat de la que poguem trobar en qualsevol camí prepirinenc, per no parlar de les canals de Montserrat o el Montsant.
Sempre que camino per aquestes zones dels Alps, em fa una certa enveja de comprovar com tenen els camins de senyalitzats i arranjats, fins i tot quan passen per sota de parets com la sud-oest de la Croz (a sobre, es veu molt bé el diedre que va obrir en Dibona l'any 1910, V+ de l'època sense posar ni un trist clau...), amb trams excavats a la roca (a sota).
Al final la caminada m'ha comportat menys de 5 hores, i un escàs coneixement del massís. Sort que ha valgut igualment la pena!Al mapa de sota, us podeu fer una certa idea de l'itinerari:
2 comentaris:
Geogràficament el massís de Brenta pertany als Alps centrals i no se l´inclou al de les Dolomites, però la roca principal al massís és la dolomia així que....
Tens tota la raó, així que segurament el terme de Dolomites serà el que triomfarà!
Publica un comentari a l'entrada