1 de set. 2009

Mercadal Inferior, via del Diedre

Aquest dilluns a la tarda, amb el Toni, vam fer la darrera escalada de l'agost. També serà la darrera de les tardes d'estiu perquè torno a marxar uns quants dies.

Les agulles del Mercadal és una de les zones d'escalada més properes a Berga. El Mercadal Superior és qui s'emporta l'èxit, amb prou bona roca i una bona collaa de vies d'esportiva ben equipades.

En canvi el Mercadal Inferior no en té tant d'èxit. La roca és més mediocre i les vies més dures, no de més grau sinó més dures. Ja m'enteneu. La única que es repeteix sovint és l'aresta, tres llargs de IIIº amb un pas de IV, i equipada.

Però quan era jove, a finals dels anys 70 el diedre de l'Inferior era un bon repte pels escaladors novells. Després de les primeres escalades vaig anar-hi, i encara en guardo el record! Després hi vaig anar diversos cops, però altres parets, altres agulles me'n van distreure.

Així que calia comprovar si amb el pas dels anys d'havia tombat o si la roca s'havia tornat més sòlida....

Ara la via està equipada per poder-se en 4 llargs molt curts, té dues reunions bones que ens vam saltar per fer-la en dues tirades, tot i el ròssec de la corda.

La via ja comença dura (a sobre, el Toni barallant-se amb el primer tram), però hi trobem 4 o 5 claus. Amb algun A0 puntual i sortint cap a la dreta surt només V+, però la roca es fa estranya.

Després cal flanquejar a l'esquerra fins a una reunió des d'on cal pujar recte i cap a la dreta fins a la base de diedre. Aquí la roca és bona si vas pel bon camí, si cau tot, és que no ho has encertat...

El diedre és la part més espectacular, vertical i bruta, amb assegurances molt velles però amb bones possibilitats de posar-hi friends mitjans. Els friends aguantaran bé, la roca no ho sabem...

Sota el sostre hi ha la tercera reunió que també ens vam saltar. Un pas molt atlètic et deixa al tram final on, curiosament, la roca és espectacularment bona però l'equipament manté la tònica. Almenys aquí si que pots autoprotegir amb garanties!

Els passos es mantenen durs, però són més aïllats, fins a la mateixa carena.

Deu fer uns 30 anys des de la darrera vegada,que l'havia fet, però en alguns punts recordava molt bé els passos, sobretot els més cabrons. Misteris del cervell humà!

Llavors ja només cal seguir la carena fins a l'extrem, on algú hi ha instal·lat un rappel tot i que és absolutament innecessari. El vam fer per comprovar-ho. Allà segueix, que ni el Toni ni jo no ho som gaire, de talibans...

De tornada tots dos marxàvem amb la mateixa sensació, una via curta i propera, però d'on surts amb la sensació d'haver escalat!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs ja ens hi acostarem perquè fa ben poc encara vem rapelar del magnífic pont i la típica escàrpia...com dius, del tot innecessàri. Coses del cervell humà! Salut
Adrià

Toni ha dit...

Una cosa que el Joan s'oblida de dir, és que cal tornar-hi amb unes estisores de podar per treure la gran quantitat d'esbarzers que hi ha al mig de la via i que emprenyen molt. Jo encara tinc punxes clavades a les mans.

Mohawk ha dit...

Bé, la qüestió és que no tornis amb un altre "record"... del cervell humà :P :P :P

Llorenç ha dit...

je j eje!!! espero que le Kletter no hagi vist el post...sino ja pots imaginar-e el que diria!El mateix que el Toni!!
Es veu maca però una mica selvàtica no?

Bona feina aquesta de recuperar vies que van caient en l'oblit!

Gatsaule ha dit...

Adrià, ves-hi que és de les vies que t'agraden, i així em corregeixes la ressenya.

Toni, hi ha coses que no s'expliquen, que llavors ningú vindrà a acabar de netejar-la, tot i que després de passar-hi tu s'hi devia notar! De fet, són argelagues i no esbarzers....

Mohawk, no, que ara sempre porto casc!

Llorenç, sobretot és això, recordar aquesta via antiga i oblidada, que és la via llarga més propera a Berga.

Anònim ha dit...

La ressenya poc a corregir Joan,la vem fer fa un parell d'anys i és això,passos de V sup,que s'alternen i es compliquen segons com et posis...una via on s'ha de portar el "xapo","matoll-tracció" o esquiva'l i punxa't i que dubto que es netegi mai perquè igual es "fa un cop o dos l'any"????quan dius instal.lat és foradat o és el que porta tants anys allà? Si que es pot desgrimpar però rapelar d'aquell pont és molt romàntic! si hi ha ferro i anelles ja són figues d'un altre paner. Per cert,i acabo,amb l'Arç volem fer la que van obrir pel seu pare,la Xevi Puig i encara no hem descobert qui ho va fer...la que està pintada si,

Becki ha dit...

Tu no saps el que vol dir no fer res oi? ;)

Mingo ha dit...

Joan si anem a la To aconsellam una via xula, però sense fer-nos patir. Potser la setmana vinent venim, he llegit que marxaves, aviat? t'ho dic per fer-te un truc; de telefon no de magia.

Gatsaule ha dit...

Adrià, amb aquesta no et puc ajudar, però preguntaré!

Becki, qualsevol diria que tu sempre estàs parada....

Mingo, ves a l'esperó, que t'agradarà molt, tot i que la Rialles és més senzilla i el segon llarg és molt bonic i fàcil. Ara marxo als Alps, així que haurem d'esperar a la tornada, per veure'ns.