Ventolau, des de la pleta del Prat

Aquest cap de setmana ha començat de manera diferent, dissabte hi havia eleccions a la FEEC i, com a president d'entitat, em tocava anar a votar a Barcelona tot i el bon dia que feia. A més, em presentava en una candidatura, l'anomenada Entitats i país, encapçalada pel Dani Planas.

Hem baixat a votar 105 entitats excursionistes, i el resultat ha estat clar: 65 vots a favor nostre, 38 vots per la candidatura d'en Jordi Quera i 2 vots en blanc. Això vol dir que ens tocarà pencar!

Després de les votacions, amb la Clara hem agafat la furgoneta per anar cap a la vall de Cardós, en direcció al cim del Ventolau (a sobre, 2.843 m). De camí, hem parat a fer un recorregut per les planes del Segrià, que ara estan en una molt bona època per fer-hi observacions d'aus i caminar-hi sense fregir-se de calor.

El diumenge de bon matí hem sortit de la pleta del Prat cap a la vall de Mascarida. El dia és molt bo i encara queda una bona pila de neu per tot arreu, sobretot als fons de vall i als vessants nord. Seguim unes traces velles i mig esborrades primer pel torrent i, després, per un pendent bastant fort (a sobre).

En comptes de dirigir-nos cap al pic de la coma del Forn, girem a la dreta cap a un collet (a sota) que ens deixarà passar cap a la coma del Forn i el Ventolau. Per aquí dalt no hi ha ningú més, preveiem trobar-hi molta gent i estem ben sols.

La neu està en molt bon estat, dura però sense estar glaçada. L'aire és fred i el sol no l'estova massa, però a nosaltres ens escalfa i ens va pensar en la baixada, que es preveu molt bona.

Després del coll cal baixar un centenar llarg de metres per encarar la pujada final cap al cim, d'uns 400 m de desnivell. Aquí la neu està més dura i no es desfarà en tot el dia.

El dia era bo, però ara ja sembla excepcional. La vista arriba des del Cadí i el Montsec, fins al Perdiguero i el Neouvielle. Més propers, ens acompanyen el Mont-roig (a sobre) i la Pica d'Estats (a sota).

La baixada és molt bona i ràpida, sobretot a partir del collet que hem tornat a remuntar. Primer pensàvem baixar directament pel barranc de la Coma del Forn, però la vall de Mascarida ens ha seduït i em sembla que l'hem encertada.

A sota us deixo el recorregut i, aquí, el track de la sortida.

Des de dalt, hem vist l'incendi que cremava a les carenes situades entremig de les valls de Cardós i Ferrera, sobre de Boldís Sobirà. Baixant, des de la carretera, ens hem distret amb l'actuació dels mitjans aeris dels bombers, que al final l'han pogut dominar.