Cadí, canal de l'Àliga

Aquest dissabte, que sembla que potser serà el darrer dia de l'hivern, hem anat amb el Toni a la canal de l'Àliga (a sobre, canal i descens per la canal d'Estana), pensant que estaria en molt bones condicions i que l'aproximació seria còmoda.

Ja tocava d'anar a fer-ne alguna, deixar per un dia els esquís i els peus de gat i agafar grampons i piolets.

De bon matí no feia gaire bo, el temporal encara apretava a la carena nord de la Cerdanya i al Cadí anaven passant nuvolades, bufava el vent i fotia força fred. Hem pujat força còmodes fins a Prat de Cadí (a sobre), on de tant en tant s'obrien els núvols. Hi he arribat a pujar vegades aquí dalt, però la muralla nord mai deixa de sorprendre'm!

El problema ha vingut passat el Prat de Cadí, una traça s'enfilava en direcció a l'Ordiguer, nosaltres n'hem seguit una estona una altra que hem vist que es dirigia a la canal de la Roca Verda, però l'hem hagut d'abandonar ben aviat. Arribar fins al peu de la canal ha estat un veritable calvari, molta neu pols, o fonda i mig encrostada, que s'enfonsava cada cop que t'hi arrepenjaves (a sota).

Molts cops no podíem pujar, i havíem d'anar flanquejant buscant el millor tram. Afortunadament, la tortura ha acabat poc abans d'arribar al peu de la canal, on la neu ja estava endurida.

S'ha arreglat la neu, i s'ha arreglat el dia. Ens hem encordat per atacar la primera cascada, que estava en magnífiques condicions (a sobre, el Toni a la sortida), i ja hem preferit d'anar fent llargs fins dalt.

Un segon llarg de neu ens ha deixat al peu de la segona cascada. Aquesta, força més llarga i vertical, també estava en molt bones condicions, gel blanc i una fina capa de verglaç damunt la roca (a sota, jo mateix superant-la). Uns claus de via que treien el cap ens han ajudat a assegurar-nos en aquest tram.

Després la canal continua pujant amb un pendent força constant que deu rondar els 55º (a sobre) fins a una tercera cascada, més curta i tombada (a sota, a la sortida).

Llavors ja tan sols calia arribar a la carena per un darrer pendent (a sobre), que des de baix no semblava tan dret!

Aquí ja ens havíem ajuntat 3 cordades, i la duresa i llargada de l'aproximació ens havia endarrerit força, així que per avui decidim que ja en tenim prou i que baixarem per la canal d'Estana.

Primer fem un llarg flanqueig per damunt de les roques, buscant sempre els trams amb la neu en millors condicions (a sota). Aquest flanqueig ens feia força respecte, hi ha unes acumulacions de neu ventada que fan feredat, i que no poden trigar massa a despenjar-se.

Després ja enfilem la canal recte cap avall fins un pas estret, on hi ha una corda fixe que estava mig enterrada per la neu i on hem preferit baixar en ràppel.

Un curt flanqueig ens ha recordat la duresa d'obrir traça en aquesta neu tan fonda, i ràpidament hem retrobat les traces del matí.

Quina diferència amb la pujada! Ara venia de baixada i amb traça feta ens hem relaxat i gaudit realment del lloc i la situació, de la gran quantitat de neu que hi havia al bosc, i de tot plegat. Ha estat una bona retrobada amb les verticalitats gelades....