9 de març 2009

Picancel: les carenes del Salga Aguda

Després de l'empatx de neu del dissabte, el diumenge vaig preferir anar a caminar i aprofitar l'aire primaveral que ja ens està arribant per tot arreu. Per Berga ja s'han vist les primeres orenetes i els boscos s'estan omplint de les flors més primerenques.

Així que amb la Clara vam recuperar un dels itineraris del llibre "L'Alt Berguedà en 27 itineraris" de Cossetània, que ja feia dies que no en feiem cap. Una caminada circular molt interessant que recorre les carenes del Salga Aguda, el cim més alt de la serra de Picancel.

Vam sortir del pont del Climent, passat Vilada, per un camí que va resseguint la vora del riu fins que el travessa. Passem al costat de la masia de Canemars (a sobre) i, per un paisatge agrícola, arribem fins a Borredà (a sota).

Després, travessem el pont de sant Joan i seguim el camí que s'enfila a buscar la carena de la serra del Picancel, un camí força còmode que et porta al capdamunt de la carena gairebé sense adonar-te'n.

Allà ens trobem la casa de Salga (a sobre) totalment abandonada, tot i trobar-se en un planell deliciós, i des d'on ja apreciem la carena que ens queda fins al cim del Salga Aguda (a sota).

La carena se segueix molt bé, amb algunes fites que ens ajuden a convèncer-nos de que anem pel bon camí, en alguns passos curts de grimpada que hi trobem.

El dia és net i clar, i la vista des del cim és molt interessant. Mentre ens mengem una bona coca de Vilada, el Cadí ens mostra el costat amable que el dissabte no vaig veure (a sota).

La baixada és ràpida i agraïda, pel coll del Tei i el portell de l'Ovellar, directe cap al pont del Climent, on tenim el cotxe.

A mig camí de baixada passem pel costat d'un torrent d'aigües transparents, on es veuen fàcilment les larves dels tritons, que van evolucionant. Arriba la primavera i recomença el cicle...

9 comentaris:

Xavier ha dit...

Gran lloc aquest i bona ressenya ! A la carena hi ha algun pas aeri ? Hi volia anar-hi amb gent però...

Gracies

Gatsaule ha dit...

Xavier,no hi ha cap pas aeri però si que cal posar les mans a terra o agafar-se a algun arbre en un parell de passos molt curts.

No tindràs cap problema per portar-hi qui vulguis, la ruta és molt recomanable i segura.

lisu ha dit...

Molt bon lloc per retrobar-se amb la Primavera! Sóc un enamorat de Pic-en-Cel, la humitat de les seves canals, els còdols de la seva roca ... té racons encisadors.

jaume ll ha dit...

M'alegra que un escalador i alpinista que es planteja reptes difícils també sigui capaç d'apreciar intensament la bellesa d'una senzilla excursió. Aquest concepte ampli de la muntanya em sembla que s'està perdent. Veig que fas honor al títol del bloc: muntanyenc.

Gatsaule ha dit...

Lisu, diga-li Pic-en-cel o Picancel, que la serra és magnífica, amb els seus contrastos entre el solell i l'obaga...

Si, Jaume, m'agrada molt la muntanya, fent-hi activitats diferents reps sensacions diferents, però totes molt bones!

Anònim ha dit...

Enhorabona a tu i a tots els membres de la teva candidatura a la FEEC. Heu estat al vostre lloc.
Ànims,

Gatsaule ha dit...

Gràcies pels ànims, ara si que haurem de donar la talla. Comença la part més difícil!

esteve ha dit...

Precisament ahir vaig fer la pujada al Salga Aguda per a fotografiar alguna de les seves plantes rupícoles...i la sensació de llibertat i bellesa,amb vistes a 360 graus és aclaparadora.Realment fa honor al seu nom "Pic-en cel".

Gatsaule ha dit...

Celebro que t'hagi agradat, el cim és fantàstic i les cingleresplenes de plantes rupícoles!