14 de març 2009

Paret del Migdia, via Interlaken

Fa un parell de setmanes, baixant de l'Anglada-Eli, ja ens vam anar a mirar aquesta via clàssica que travessa la paret del Migdia pel bell mig. Sembla que al Mohawk el fet de tornar a pujar per la canal dels Micos (a sota) l'hi feia certa gràcia (deu estar entrenant aneu a saber per què!).

Com que el Jortx no hi havia pujat mai, també s'hi ha apuntat. I a mi m'ha anat la mar de bé, perquè la via m'ha superat clarament i així, entre un i l'altre, m'he escaquejat de tirar de primer!

Jo la tenia per una via dura, però havia llegit algunes coses que semblava que potser no ho era tant.... Ara ja la torno a tenir per una via dura!

A sobre he deixat una ressenya aproximada del que m'he trobat. La via està molt ben assegurada amb burils vells i algun espit, i les panxes es poden fer bé en A0. El problema són els passos obligats, que pensava que no depassaven el V o el V+, i ens ha semblat que el 6a és obligat en uns quants llocs.

A peu de paret s'hi arriba després de pujar la canal dels Micos i, després del tram equipat amb cintes poc abans d'arribar a les canals finals, cal baixar a buscar el peu de via seguint unes marques vermelles.

El peu de via és còmode, però la roca freda i poc agradable. I els primers passos (a sobre), sorprenen clarament. Ells dos han intentat de fer-la en lliure, i gairebé se n'han sortit, però patint de valent.

El segon llarg l'ha fet el Jortx (a sota). Aquí la roca ja és més asolellada i de millor qualitat, però el grau continua picant....

El tercer llarg és el més dur (a sobre), passos llargs d'A0, desploms constants i una roca bastant crostosa. Ens ha sorprés la quantitat de preses que hem fet baixar, i això anant molt en compte! A sota se'm veu patint a la sortida en lliure després del primer tram desplomat.

El material tampoc no és cap meravella, a sota veiem una plaqueta de buril que el Jortx ha trencat senzillament movent-la una mica...

El quart llarg m'ha agradat molt més, tot i que també té alguns passos molt obligats, almenys els desploms estan molt ben equipats. Ara, com podem veure a les fotos, puja dret de mala manera!

Arribats a la quarta reunió, un darrer llarg curt i explosiu ens ha deixat dalt del cim, on ens hem pogut relaxar i preparar la llarga baixada cap al cotxe. Tot i que fins i tot el darrer pas s'ha de suar (a sota).

En comptes de baixar directament cap a la Salamandra, hem anat a fer una volteta per anar a ensenyar al Jortx les interioritats dels Ecos, ja que no hi havia estat mai.....

18 comentaris:

Selene ha dit...

Ja està bé! Entre l'un i l'altre no hi ha manera de veure el Mohawk per casa!!

Mohawk ha dit...

Així m'agrada, ben ordenadets per edat al cim de la paret, ja, ja, ja...

A la pròxima segur que triomfem més!!

A tibar-li!

Gatsaule ha dit...

No et queixis, Selene, que així ens l'anem repartint!

Pensava que a la foto del cim estàvem ordenats per alçada....

Ozzy ha dit...

Hòstia!
Si sembleu "los hermanos Dalton" a dalt del cim.

Eduard ha dit...

Bona via i interessant piada!! Tenia entès que es podien fer alguns passos d'ungla... Potser és on a vosaltres us van sortir els 6as. El que està clar és que a les clàssiques de Montserrat sempre hem de contar un grau més... Per cert, com estava l'equipament?

Gatsaule ha dit...

Ozzy, hi faltaves tu! No t'han dit que et vaig trobar a faltar?

Eduard, si que s'hi poden fer passos d'ungla, però per sortir d'un buril tronat, fer un pas de V+ o 6a obligat, un pas d'ungla, un altre pas obligat, etc..., cal tenir un bon nivell!

L'equipament és antic, i no se'ns va trencar res a part del buril que va forçar el Jortx. Per fer A0's, bé, ara per força en lliure, què vols que et digui....

Jortx ha dit...

Selene!!

Nosaltres te'l tornem a l'hora pactada.... i fins i tot abans =P

Joan, merci pel passeig; que a part d'arrencar burils també em mola conèixer el territori! A la propera et devem 3 llargs!

Joan B ha dit...

Felicitats per la via.
Encara que hi hagis patit una mica, tu ja pots dir que l'has feta !!!
Salut i a tibar

PGB ha dit...

Enhorabona per la sortida, dalton's2!

la-tribu ha dit...

En una de les vies que sempre m'ha cridat l'atenció, encara que sospitava que tot plegat, el lloc, l'equipament i la dificultat, calia mirar-s'ho amb calma. Veig que és una realitat, durilla.

Enhorabona per la via i gràcies per la info.
Jesús

Mingo ha dit...

Aquesta sempre l'he tingut en la ment, però els pasos de ganxo sempre m'han tirat enrera. Mira que és xula la paret i el lloc sense comentaris.
No sé si vindre el dimecres a la Codolosa, pq com tinc molt mono si el Josep A. pot anirem a un altre lloc. Si no quedo amb ell os esperaré.
Una abraçada

Pietro ha dit...

Felicitats per la via! Jo sempre l'he tingut com una via dura i ni tan sols l'he posat mai a la meva llista de "projectes pendents"...burins, passos de ganxo, roca crostosa, bufff...em sembla que li pujaré la categoria a via duríssima, jejeje. Això sí l'estetica de la via i el lloc on està imp,ressionants!
Et recomano la Griviola Bella si no l'has fet, és una mica més assequible i reequipada amb parabolts.

Gatsaule ha dit...

Jortx, no dissimulis, que vas venir només per trencar burils i lluir tipet...

Joan, vaig patir una mica per dir-ho suau...

Gràcies, PGB! Per on pares que no sabem res de tu?

Jesús, el principal escull d'aquesta via és la seva verticalitat, s'ha d'estar fort de dits per transitar-hi! De fet, de burils només en vam trencar un...

Mingo, no em diguis que he estat a una via on tu encara no has anat? Això si que és una novetat... Dimecres serà el darrer dia a la Codolosa, ja tinc ganes de provar millors projectes. A veure si al final t'animes!

Pietro, al Montgrós tinc moltes ganes d'anar-hi, tothom en parla molt bé. Almenys es tomba al final, que aquesta és dura fins al darrer pas!

Llorenç ha dit...

je je je!!! ni la coniexia, ni m'havia plantejat mai fer-la, i veient el teu post....casi que tammpoc m'hi aproparé!!!

Pobrets burils el que van patir!!! emb el temps que devia fer que ningú s'hi penjava i arribeu vosaltres!!!sou uns desalmats!!!



felicitats!! quines ganes de patir!!!

Becki ha dit...

La via fa por... però vosaltres... ;)

Gatsaule ha dit...

Llorenç, ho has ben endevinat! Almenys per la meva part, els hi vaig fotre canya als burilillos...

Becki, tanta por fem? M'hauré de plantejar canviar d'amistats!

Pekas ha dit...

Una bona vía... la primavera i l'efecte bloguer atacan de nou..
;-)))

Gatsaule ha dit...

Pekas, ho has definit molt bé: primavrea i efecte blogs. Perquè si no, no sé que hi estava fent jo allí dalt....