Fa un parell de setmanes, baixant de l'Anglada-Eli, ja ens vam anar a mirar aquesta via clàssica que travessa la paret del Migdia pel bell mig. Sembla que al Mohawk el fet de tornar a pujar per la canal dels Micos (a sota) l'hi feia certa gràcia (deu estar entrenant aneu a saber per què!).Com que el Jortx no hi havia pujat mai, també s'hi ha apuntat. I a mi m'ha anat la mar de bé, perquè la via m'ha superat clarament i així, entre un i l'altre, m'he escaquejat de tirar de primer!
Jo la tenia per una via dura, però havia llegit algunes coses que semblava que potser no ho era tant.... Ara ja la torno a tenir per una via dura!
A sobre he deixat una ressenya aproximada del que m'he trobat. La via està molt ben assegurada amb burils vells i algun espit, i les panxes es poden fer bé en A0. El problema són els passos obligats, que pensava que no depassaven el V o el V+, i ens ha semblat que el 6a és obligat en uns quants llocs.
A peu de paret s'hi arriba després de pujar la canal dels Micos i, després del tram equipat amb cintes poc abans d'arribar a les canals finals, cal baixar a buscar el peu de via seguint unes marques vermelles.El peu de via és còmode, però la roca freda i poc agradable. I els primers passos (a sobre), sorprenen clarament. Ells dos han intentat de fer-la en lliure, i gairebé se n'han sortit, però patint de valent.
El segon llarg l'ha fet el Jortx (a sota). Aquí la roca ja és més asolellada i de millor qualitat, però el grau continua picant....
El tercer llarg és el més dur (a sobre), passos llargs d'A0, desploms constants i una roca bastant crostosa. Ens ha sorprés la quantitat de preses que hem fet baixar, i això anant molt en compte! A sota se'm veu patint a la sortida en lliure després del primer tram desplomat.
El material tampoc no és cap meravella, a sota veiem una plaqueta de buril que el Jortx ha trencat senzillament movent-la una mica...
El quart llarg m'ha agradat molt més, tot i que també té alguns passos molt obligats, almenys els desploms estan molt ben equipats. Ara, com podem veure a les fotos, puja dret de mala manera!
Arribats a la quarta reunió, un darrer llarg curt i explosiu ens ha deixat dalt del cim, on ens hem pogut relaxar i preparar la llarga baixada cap al cotxe. Tot i que fins i tot el darrer pas s'ha de suar (a sota).
En comptes de baixar directament cap a la Salamandra, hem anat a fer una volteta per anar a ensenyar al Jortx les interioritats dels Ecos, ja que no hi havia estat mai.....
18 comentaris:
Ja està bé! Entre l'un i l'altre no hi ha manera de veure el Mohawk per casa!!
Així m'agrada, ben ordenadets per edat al cim de la paret, ja, ja, ja...
A la pròxima segur que triomfem més!!
A tibar-li!
No et queixis, Selene, que així ens l'anem repartint!
Pensava que a la foto del cim estàvem ordenats per alçada....
Hòstia!
Si sembleu "los hermanos Dalton" a dalt del cim.
Bona via i interessant piada!! Tenia entès que es podien fer alguns passos d'ungla... Potser és on a vosaltres us van sortir els 6as. El que està clar és que a les clàssiques de Montserrat sempre hem de contar un grau més... Per cert, com estava l'equipament?
Ozzy, hi faltaves tu! No t'han dit que et vaig trobar a faltar?
Eduard, si que s'hi poden fer passos d'ungla, però per sortir d'un buril tronat, fer un pas de V+ o 6a obligat, un pas d'ungla, un altre pas obligat, etc..., cal tenir un bon nivell!
L'equipament és antic, i no se'ns va trencar res a part del buril que va forçar el Jortx. Per fer A0's, bé, ara per força en lliure, què vols que et digui....
Selene!!
Nosaltres te'l tornem a l'hora pactada.... i fins i tot abans =P
Joan, merci pel passeig; que a part d'arrencar burils també em mola conèixer el territori! A la propera et devem 3 llargs!
Felicitats per la via.
Encara que hi hagis patit una mica, tu ja pots dir que l'has feta !!!
Salut i a tibar
Enhorabona per la sortida, dalton's2!
En una de les vies que sempre m'ha cridat l'atenció, encara que sospitava que tot plegat, el lloc, l'equipament i la dificultat, calia mirar-s'ho amb calma. Veig que és una realitat, durilla.
Enhorabona per la via i gràcies per la info.
Jesús
Aquesta sempre l'he tingut en la ment, però els pasos de ganxo sempre m'han tirat enrera. Mira que és xula la paret i el lloc sense comentaris.
No sé si vindre el dimecres a la Codolosa, pq com tinc molt mono si el Josep A. pot anirem a un altre lloc. Si no quedo amb ell os esperaré.
Una abraçada
Felicitats per la via! Jo sempre l'he tingut com una via dura i ni tan sols l'he posat mai a la meva llista de "projectes pendents"...burins, passos de ganxo, roca crostosa, bufff...em sembla que li pujaré la categoria a via duríssima, jejeje. Això sí l'estetica de la via i el lloc on està imp,ressionants!
Et recomano la Griviola Bella si no l'has fet, és una mica més assequible i reequipada amb parabolts.
Jortx, no dissimulis, que vas venir només per trencar burils i lluir tipet...
Joan, vaig patir una mica per dir-ho suau...
Gràcies, PGB! Per on pares que no sabem res de tu?
Jesús, el principal escull d'aquesta via és la seva verticalitat, s'ha d'estar fort de dits per transitar-hi! De fet, de burils només en vam trencar un...
Mingo, no em diguis que he estat a una via on tu encara no has anat? Això si que és una novetat... Dimecres serà el darrer dia a la Codolosa, ja tinc ganes de provar millors projectes. A veure si al final t'animes!
Pietro, al Montgrós tinc moltes ganes d'anar-hi, tothom en parla molt bé. Almenys es tomba al final, que aquesta és dura fins al darrer pas!
je je je!!! ni la coniexia, ni m'havia plantejat mai fer-la, i veient el teu post....casi que tammpoc m'hi aproparé!!!
Pobrets burils el que van patir!!! emb el temps que devia fer que ningú s'hi penjava i arribeu vosaltres!!!sou uns desalmats!!!
felicitats!! quines ganes de patir!!!
La via fa por... però vosaltres... ;)
Llorenç, ho has ben endevinat! Almenys per la meva part, els hi vaig fotre canya als burilillos...
Becki, tanta por fem? M'hauré de plantejar canviar d'amistats!
Una bona vía... la primavera i l'efecte bloguer atacan de nou..
;-)))
Pekas, ho has definit molt bé: primavrea i efecte blogs. Perquè si no, no sé que hi estava fent jo allí dalt....
Publica un comentari a l'entrada