Roca Narieda. Postres remullats

Ara fa un any amb el Pep vam anar a fer aquesta magnífica via, que recorre els 500 metres del vessant sud de la Roca Narieda enllaçant tot de plaques d'adherència, i aquest dissabte amb la Vicky i la Lu (les "woman in red"), i el Pere, vam tornar-hi. A mi personalment no em fa mai mandra de repetir les vies que m'agraden molt, com és el cas.

A dalt he dibuixat l'itinerari aproximat de la via i aquí podeu trobar-hi la ressenya. Cal dir que és recomanable de portar alguns tascons per reforçar l'equipament i que molts llargs són de 50 i 55 m. En total 12 llargs de corda i més de 600 m de recorregut !

El dia va començar molt agradable, caloreta i màniga curta que ens deixava gaudir de l'escalada. El començament és una mica atlètic, però al segon llarg ja comencem a trobar les plaques d'adherència que ja no ens han de deixar (a sota, la Vicky al segon llarg, V).

Després d'un flanqueig s'enllaça amb la placa del tercer llarg, V (el Pere, a dalt, i la Vicky, a sota).

Les altres tirades que vam fer tenien una tònica semblant. A sobre veiem a la Lu al quart llarg (IV+), i a sota a la Vicky al cinquè (V).

Però com que estem a setmana sant, la cosa no podia acabar bé de cap manera, així que quan el Pere estava dalt del setè llarg, la Lu i la Vicky a la R 6, i jo a punt d'arribar-hi, va començar a ploure (a sobre). Així que no ens va tocar més opció que marxar d'allà rapelant.

Perquè el què semblava al principi que només seria un petit xàfec, es va convertir en una pluja constant que no ens va abandonar en tota la baixada. A sota veiem a la Vicky i la Lu al final del darrer ràpel.

Curiosament, va ser arribar al cotxe i parar de ploure.