12 d’abr. 2007

Volant al Racó Tranquil

El dilluns vam fer una petita trobada al Racó Tranquil amb l'Òskar i la Marta. Tot i fer un dia gris, alguna cosa vam fer, tot i que no es pot dir que fos el dia de sort de l'Òskar.

Vam anar directes a les vies Pim i Pam, a la dreta, per "escalfar" una mica. A la via Pim (V+, a sota), al darrer pas de la via, l'Òskar ens va ensenyar com es cau amb elegància, i la Marta va posar en pràctica la teoria de fer un passet endavant quan cau el primer. tot impecable, es nota que ho tenen assajat !!

Després vam anar a la via Pam (6a+), però abans un petit incident va inutilitzar dos dits de la mà de l'Oskar. Possiblement per això no la va encadenar, clar que nosaltres tampoc (a sota, la Marta intentant-ho).

Però entremig van arribar l'Ivan i els seus gossos i, després d'una ració de galetes salades, la va encadenar així, pim i pam ! L'Ivan, no els gossos....

Com s'acostava l'hora de dinar i el temps s'anava emprenyant, vaig preferir fer una caminada fins a Berga i deixar que escalessin ells. Sobretot veient que ja atacaven vies de 6b, com el diedre Isards.

A la foto de sobre, podem veure a l'Ivan intentant emular a l'Òskar amb una volada, però és difícil aconseguir caigudes tan elegants.

A sota, en canvi, veiem com supera perfectament el darrer tram de la via. Potser si que això d'anar volant serveix per alguna cosa......

5 comentaris:

PGB ha dit...

Això és el que hauriem de fer tots... VOLAR! I cagun deu... ara em fa por altre cop (i mira que al Setembre ho tenia força superat...)

Veig que l'Ivan està agafant protagonisme als Blogs! No si s'haurà de fer un blog al final.... ;P

K. ha dit...

Molt bona la seqüencia al diedre dels Isards.

El meu vol apart de petit no sé si va ser elegant perque no em vaig enterar de res.

Quina suavitat assegurant la Marta! Va ser com caure sobre coixins... :) :)

Ara us publico la meva versió de la historia.

Check blog in 1 minute.

Jortx ha dit...

A mi això de volar se'm dóna bastant bé... a base de caure i caure veus que la majoria de cops és com caure sobre coixins...hom s'hi acaba acostumant :)

Ja ho saps Gatsaule, si vols una seqüència amb vol compta am mi :P (o si no pregunta-ho als Escoda brothers).

Piter ha dit...

Eps Joan.. dius que jo et faig enveja.. pero tu no pares tampoc eh jeje

Apa.. aviam si coincidim algun dia.

Pekas ha dit...

Qué maco es el Raco tranquil...!!!

Jo ara ...estic tan pendent del puto tendón.. que no em fixo em si caure o no... :-)))

Aixó si...el día que caigui...em fotaré un ostiasso qué fliparé...
:-)))))))