La Trona, via Badalona

Aquest diumenge, per escapar-me de les mones i de les que no ho són tant, em vaig deixar enredar per en Mohawk per anar a la Trona, i la veritat és que em va agradar molt. Tot i que per ser la primera vegada que escalava en aquesta zona, doncs què voleu que us digui !!

Em va tocar fer el primer llarg i reconec que el vaig disfrutar molt, deu ser per allò que de primer s'escala millor o perquè amb l'edat es guanyen també altres virtuts, però amb els pedals i els tascons la tirada va ser un divertimento (a sota).

Ell, en canvi, es va creure allò que diu la guia, que si 7a+, que si en lliure, que si grau mitjà i totes aquestes tonteries i ja veieu la cara que va posar (a sobre). Això si, reconec que veure'l pujar sense estreps té la seva gràcia !

Sobretot al segon llarg (a sota), on amb el pati que hi ha i el tacte sorrenc de la roca, cal ser d'una altra pasta per anar-hi així !

Un tercer llarg més còmode (a sobre) que es va deixar fer gairebé sencer en lliure i la curta i bruta via del Diedret, de 6a (a sota), van servir per acabar de passar el matí del diumenge de Pasqua.

I no feu massa cas de la ressenya del llibre, a les dues primeres tirades on diu 7a+ i 7a, poseu-hi un bon A1 amb parabolts i tascons. I on diu 6b, potser 6a/A0, o V+/A0.