Esperò dels Elfos. Escales

La zona d'Escales és un festival geològic com n'hi ha pocs. De fet, em recorda una mica a la zona de Camarasa però molt més espectacular. Aquí, les capes de gresos i calcàries del cretàcic s'aixequen per damunt de les margues i argiles de la baixa Ribagorça i la Terreta assenyalant l'inici del Prepirineu. A més, el contrast entre les capes de roques més dures i les capes més toves (a sota), encara ho fa més evident.

Aprofitant que passava per allà i que tenia una estona, he agafat el meu company callat, que mai es queixa i sempre està disposat, i he anat a l'esperó dels Elfos (a dalt), una via que diria que no passa de Vº, tot i que hi ha algun passet que podria ser V+. O no .

La zona és prou lluny de casa com per no haver-hi escalat mai, excepte una vegada que ens vam embolicar a l'aresta SW amb l'Albert (1.200 m en total, diuen que és l'escalada més llarga de Catalunya). Però aquesta placa em tenia el cor robat i al final he superat els temors i m'hi he ficat.

La veritat és que a les fotos i vista des de la carretera feia una mica de basarda, però un cop a dins és el que prometen les ressenyes: una llarga placa de 175 m que es resol amb 5 llargs, ben assegurada i sobre bona roca, que es mou al voltant del Vº (a sota, el peu de la presa des de la R3).

La roca és bona però curiosa, una barreja de gres calcari i calcari sorrenc ple de fòssils, amb molt bons llocs on posar algun tascó, encara que no calgui. Tota la paret és semblant, encara que cap a l'esquerra (a dalt), les plaques plenes de regletes de la via skubidú semblen millors (6b obligat !!).

Molt recomanable, tant la via com la paret, per a tots els qui no hi hagin estat. A més, cada moviment en fals o cada despreniment d'alguna pedra provoca un magnífic ball de voltors (a sota).

I el meu agraïment més sincer als membres de magnesifílics anònims que hi van escalar el cap de setmana (suposo), per deixar-me les preses tan ben marcades !! Però comprenc que en ple mes de febrer deu ser difícil escalar sense magnesi,...