15 de febr. 2007

Crestes del Conill, Camarasa

Feia molt temps que tenia ganes d'anar a escalar a la zona de Camarasa o Sant Llorenç de Montgai, cada vegada que hi passava m'ho mirava amb més ganes. Finalment, aprofitant que estava per la zona, he agafat el material i amb el meu company solitari hem anat a provar-hi alguna cosa.

Primer de tot he anat a la zona "Marcant estil", on realment es pot assegurar des del mateix cotxe, tal i com diuen. Però hi feia massa fred, el sol no hi arriba fins molt tard. Després m'he mirat el sector de "l'Ós", a Sant Llorenç de Montgai, on s'hi exercitaven unes escaladores txeques (a sota) que feia venir moltes ganes de quedar-s'hi.

Finalment he preferit anar a provar la zona més atractiva des del punt de vista paisatgístic: les Crestes del Conill (foto de dalt).

De camí cap a la cresta sud he passat pel Topis de les Crestes (a sota), on hi ha 5 o 6 vies d'uns 20 m escassos i que estan entre el 5b i el 5c, un lloc ideal per escalfar i provar la roca de la zona. També una dificultat que m'ha anat bé per recordar el funcionament del silent partner.

La roca és molt bona i adherent, millor que a les Crestes, ben equipades i amb cadena i mosquetó al capdamunt. Així que m'he animat i he pujat les 5 vies que marca la guia. De forma sorprenent, no estaven gens sobades. Potser són massa fàcils per a la majoria,...

A la cresta sud, després de mirar-ho bé (a sobre), m'he embarcat en dues vies: Alfa i Gamma, totes dues de 5c i d'uns 25 m. Cal dir que la roca és sòlida però menys adherent del que esperava i, sobretot, bastant sobadetes.

En aquestes condicions, el meu company solitari (a la foto de sota) i jo, hem parlat sobre la possibilitat de provar-ne alguna de 6a, i ho hem deixat per un altre dia. Aquest company és una meravella, no discutim mai i sempre em dóna la raó !

En resum, una zona més propera del que sembla (a 30' de Cervera), aproximacions nules en molts indrets, molt recomanable per la gran quantitat de vies de tota mena (de dificultat i llargada) i molt interessant en aquesta època.

8 comentaris:

PGB ha dit...

Ei Joan!
Es veu un lloc molt guapo :)

Ultimament m'estic plantejar trobar un company silencios com el teu... tot i que escalar sol em fa respecte ;) Algun dia m'ho hauras de deixar provar! :D

Mohawk ha dit...

Si, si maestro! Danos unas clases de compañero silencioso... prometo no posar-me pantalons curts :P

Ens veiem diumenge i ja m'ho expliques bé això de les crestes, je,je,je...

Piter ha dit...

Interessant i curiosa formació, ja la tinc ullada de fa temps, pero encara mai m'hi he acostat.

Em sonava que algú ja n'havia parlat en un blog.. i he vist que vas ser tu mateix el desembre passat.. ja veig que la tenies en el punt de mira !!

Apa.. vagi b!!

Gatsaule ha dit...

Algun dia que ens veiem, el porto i així veieu com va de bé. O potser no, que llavors ja no voldríeu tornar a quedar,he, he,...

Aquesta formació calcària de les Crestes del Conill, curiosament es va formar a la mateixa època que les calcàries del Garumnià del Berguedà (aquelles tan blanques que a vegades hem comentat). Però mentre les d'aquí es dipositàven en aigües dolces, les de Camarasa ho feien dins el mar. I clar, no tenen res a veure.

Antoni Aymami ha dit...

Veig a la fotografia que no fas servir cap assegurança redundant amb el silent partner, no es una mica arriscat?. Jo també faig de tant en tant escalades en solitari però faig servir el soloist, m'agrada molt, es una sensació diferent i que et fa anar mes despert.

Gatsaule ha dit...

Si mai escales amb el partner veuràs que no té problemes, és totalment automàtic i sempre es bloqueja en qualsevol situació, flanqueig, caiguda cap per avall,... Però tot i això, normalment lligo la corda al baudrier cada 8 o 10 metres per seguretat absoluta. Però només ho utilitzo en via llarga.

ratolí peres ha dit...

ei companys! com es fa això d'escalar sol? m'agradaria provar-ho! em dic Roger, natural de marganell. tot just fa un any que he començat a escalar i ja em té ben atrapat. fins aviat!!

Gatsaule ha dit...

Ei ratolí, jo tinc un aparell específic que es diu Silent partner i que va de conya. Si vols, quedem alguna tarda per Montserrat per fer alguna cosa i t'ensenyo com va.